Original Academia Original Academia

Física · 2n de Batxillerat · PAU

Camp gravitatori: intensitat g i superposició

Què és el camp gravitatori, com canvia amb l’altura i com se sumen els camps de diverses masses, en una recta i en el pla. Llegeix i juga amb cada figura.

  • 11 min de lectura
  • 4 figures interactives
  • 3 exercicis resolts
llegeix i juga!

Abans de començar…

On s’anul·la la gravetat?

El juliol de 1969, l’Apol·lo 11 va sortir cap a la Lluna. Després d’uns minuts de motors, la nau va fer gairebé tot el viatge sense propulsió: només l’estiraven la Terra i la Lluna.

La Terra la frenava i la Lluna l’atreia cap endavant. En algun punt els dos camps són iguals i oposats, i el camp total és zero. No és a mig camí, sinó molt més a prop de la Lluna. Per què?

Mou la nau i busca aquest punt. Les fletxes mostren el camp de cada cos i el total.

Mira-ho en 40 segons

Ara prova-ho tu:

Model simplificat: la Terra i la Lluna quietes, en línia recta, i mides no a escala. Les fletxes creixen amb el logaritme del camp perquè es vegin totes.

01

Què necessites saber abans

  • Tot en unitats SI: masses en kg, distàncies en m i forces en N. Per exemple, 2,50 km=2,50⋅103 m2,50\ \text{km}=2,50\cdot10^3\ \text{m}.
  • Notació científica i quadrats: (3,00⋅106)2=9,00⋅1012(3,00\cdot10^6)^2=9,00\cdot10^{12}. Eleva al quadrat tot el denominador, no només el nombre.
  • Vectors: tenen mòdul, direcció i sentit. En una recta, fixa un sentit positiu; en el pla, treballa amb components x,yx,y.
  • Segona llei de Newton: ∑F⃗=ma⃗\sum\vec F=m\vec a. S’hi posa la força resultant, no una força qualsevol.
  • Llei de gravitació universal: dues masses s’atrauen amb una força de mòdul Fg=GMm/r2F_g=GMm/r^2.
  • Constant gravitatòria: G=6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2G=6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2.

Com presentar els càlculs: llei o principi utilitzat → expressió algebraica → substitució amb unitats → resultat amb 3 xifres significatives i interpretació. Conserva 3–4 xifres significatives als passos intermedis.


02

Formulari

A. Camp gravitatori: força per unitat de massa

g⃗=F⃗gm⟺F⃗g=mg⃗ \boxed{\vec g=\frac{\vec F_g}{m} \qquad\Longleftrightarrow\qquad \vec F_g=m\vec g}
  • Lletres i unitats: g⃗\vec g, camp gravitatori, en N/kg; F⃗g\vec F_g, força gravitatòria, en N; mm, massa del cos que rep la força, en kg.
  • Quan es fa servir: per passar de camp a força, o de força a camp. La força té la mateixa direcció i el mateix sentit que el camp.
  • Quan NO: no divideixis una força no gravitatòria per la massa per obtenir el camp gravitatori.
  • Error típic: pensar que el camp depèn de la massa del cos que hi poses. El camp el determinen les masses que el creen.

Les unitats són equivalents: 1 N/kg=1 m/s21\ \text{N/kg}=1\ \text{m/s}^2.

B. Camp creat per una massa puntual o un cos esfèric

Fg=GMmr2=mg,g=GMr2,g⃗=−GMr2 r^ \boxed{\begin{aligned} F_g&=\frac{GMm}{r^2}=mg,\\ g&=\frac{GM}{r^2},\\ \vec g&=-\frac{GM}{r^2}\,\hat r \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: MM, massa que crea el camp, en kg; mm, massa que rep la força, en kg; rr, distància al centre de MM, en m; gg, mòdul del camp, en N/kg; r^\hat r, vector unitari que apunta del centre cap al punt, sense unitats.
  • Quan es fa servir: per a una massa puntual o a l’exterior d’un cos amb distribució esfèrica de massa, inclosa la superfície.
  • Quan NO: a l’interior d’un cos extens no pots posar-hi, sense més, tota la massa MM.
  • Error típic: confondre direcció i sentit. El camp té direcció radial i apunta cap a la massa; el signe menys de la forma vectorial expressa això.

Per justificar-la: escriu la llei de gravitació universal, iguala GMm/r2=mgGMm/r^2=mg i simplifica mm.

C. Superfície i altura

r=R+h,g0=GMR2,g(h)=GM(R+h)2,g(h)g0=(RR+h)2 \boxed{\begin{aligned} r&=R+h,\\ g_0&=\frac{GM}{R^2},\\ g(h)&=\frac{GM}{(R+h)^2},\\ \frac{g(h)}{g_0}&=\left(\frac{R}{R+h}\right)^2 \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: RR, radi del cos, en m; hh, altura sobre la superfície, en m; rr, distància al centre, en m; g0g_0 i g(h)g(h), camps a la superfície i a l’altura hh, en N/kg; MM, en kg.
  • Quan es fa servir: per calcular o comparar camps a diferents altures del mateix cos.
  • Quan NO: no facis servir la mateixa MM si compares cossos diferents.
  • Error típic: posar h2h^2 al denominador. La distància que necessita la llei és R+hR+h.

Comprovació ràpida: si la distància al centre es duplica, el camp passa a ser la quarta part.

D. Trobar la distància i l’altura a partir del camp

g=GMr2⟹r=GMgh=r−R \boxed{\begin{aligned} g&=\frac{GM}{r^2}\\ \Longrightarrow\quad r&=\sqrt{\frac{GM}{g}}\\ h&=r-R \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: r,R,hr,R,h, en m; MM, en kg; gg, en N/kg.
  • Quan es fa servir: quan coneixes el camp i et demanen on es produeix, a l’exterior d’un cos esfèric.
  • Quan NO: si surt r<Rr<R, el resultat és interior i aquesta fórmula amb tota la massa no és aplicable.
  • Error típic: donar rr quan et demanen hh. La distància al centre no és l’altura.

E. Pes i acceleració

P⃗=mg⃗,P=mg \boxed{\vec P=m\vec g,\qquad P=mg}

Si només actua la gravetat, la segona llei de Newton dona:

mg⃗=ma⃗⟹a⃗=g⃗ \boxed{m\vec g=m\vec a\quad\Longrightarrow\quad\vec a=\vec g}
  • Lletres i unitats: P⃗\vec P, pes, en N; mm, massa, en kg; g⃗\vec g, camp, en N/kg; a⃗\vec a, acceleració, en m/s².
  • Quan es fa servir: P=mgP=mg calcula el pes amb el camp del lloc. Per identificar acceleració i camp, cal aplicar la segona llei de Newton i indicar que «només actua la gravetat».
  • Quan NO: si també hi ha una força de suport, tensió o fregament, no pots afirmar directament que a⃗=g⃗\vec a=\vec g.
  • Error típic: confondre massa i pes. La massa no canvia quan puges; el pes sí, perquè canvia gg.

F. Si et donen el diàmetre i la densitat d’un cos esfèric

R=D2M=ρV=ρ 43πR3 \boxed{\begin{aligned} R&=\frac D2\\ M&=\rho V\\ &=\rho\,\frac43\pi R^3 \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: DD, diàmetre, i RR, radi, en m; ρ\rho, densitat mitjana, en kg/m³; VV, volum, en m³; MM, massa, en kg.
  • Quan es fa servir: per obtenir la massa abans de calcular el camp.
  • Quan NO: no facis servir el volum d’una esfera si la forma no és esfèrica.
  • Error típic: posar el diàmetre en lloc del radi.

G. Superposició en una recta i en el pla

g⃗res=∑ig⃗igx=∑igixgy=∑igiy \boxed{\begin{aligned} \vec g_{\mathrm{res}}&=\sum_i\vec g_i\\ g_x&=\sum_i g_{ix}\\ g_y&=\sum_i g_{iy} \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: g⃗i\vec g_i, camp creat per cada massa; g⃗res\vec g_{\mathrm{res}}, camp resultant; gix,giyg_{ix},g_{iy}, components de cada camp; gx,gyg_x,g_y, components resultants. Tots en N/kg.
  • Quan es fa servir: sempre que hi ha dues o més masses creant camp.
  • Quan NO: no sumis directament els mòduls, tret que tots els camps tinguin la mateixa direcció i sentit.
  • Error típic: posar tots els camps positius perquè la gravetat és atractiva. El signe depèn del sentit respecte dels eixos que has triat.

En una recta: dibuixa les fletxes i suma amb signes.
En el pla: calcula components i suma les xx i les yy per separat.

H. Components, mòdul i orientació en el pla

ri=(Δxi)2+(Δyi)2,gix=giΔxiri,giy=giΔyiri,gres=gx2+gy2,tan⁡θ=gygx(gx≠0) \boxed{\begin{aligned} r_i&=\sqrt{(\Delta x_i)^2+(\Delta y_i)^2},\\ g_{ix}&=g_i\frac{\Delta x_i}{r_i},\\ g_{iy}&=g_i\frac{\Delta y_i}{r_i},\\ g_{\mathrm{res}}&=\sqrt{g_x^2+g_y^2},\\ \tan\theta&=\frac{g_y}{g_x}\quad(g_x\ne0) \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: Δxi,Δyi\Delta x_i,\Delta y_i, desplaçaments del punt on calcules el camp cap a la massa, en m; rir_i, distància a aquella massa, en m; camps i components, en N/kg; θ\theta, angle respecte de l’eix +x+x, expressat aquí en graus.
  • Quan es fa servir: per obtenir les components amb signe i, després, el mòdul i l’orientació del resultat.

Si gx=0g_x=0 i gy≠0g_y\ne0, el camp és vertical: 90∘90^\circ si apunta amunt i 270∘270^\circ si apunta avall. Si totes dues components són nul·les, el vector nul no té direcció ni sentit definits.

  • Quan NO: no acceptis automàticament l’angle que dona arctan⁡(gy/gx)\arctan(g_y/g_x): cal comprovar el quadrant.
  • Error típic: calcular bé el mòdul, però no indicar cap on apunta el camp.

I. Punt de camp nul entre dues masses positives

Situa M1M_1 a x=0x=0 i M2M_2 a x=dx=d. Entre les masses, 0<x<d0<x<d, imposem camps iguals en mòdul i oposats en sentit:

GM1x2=GM2(d−x)2,x=d1+M2/M1 \boxed{\begin{aligned} \frac{GM_1}{x^2}&=\frac{GM_2}{(d-x)^2},\\ x&=\frac{d}{1+\sqrt{M_2/M_1}} \end{aligned}}
  • Lletres i unitats: M1,M2M_1,M_2, en kg; dd, separació entre masses, en m; xx, distància del punt nul a M1M_1, en m.
  • Quan es fa servir: per a dues masses puntuals, o si el punt és exterior a tots dos cossos esfèrics.
  • Quan NO: no és una fórmula general per a tres masses.
  • Error típic: igualar mòduls sense comprovar els sentits. Entre les masses, els camps s’oposen; a fora, apunten en el mateix sentit i no es poden anul·lar.

Si les masses són diferents, el punt nul és més a prop de la massa petita; si són iguals, és al punt mitjà. Si en resoldre apareix una altra arrel fora de l’interval, s’ha de descartar: no correspon a camps oposats.


03

Exemples resolts

Exemple 1. Camp a la superfície, pes i altura

Un cos amb distribució de massa esfèricament simètrica té radi R=2,00⋅106 mR=2,00\cdot10^6\ \text{m} i densitat mitjana ρ=3,00⋅103 kg/m3\rho=3,00\cdot10^3\ \text{kg/m}^3. Considera un objecte de massa m=60,0 kgm=60,0\ \text{kg}.

Busquem: el camp i el pes a la superfície i a h=1,00⋅106 mh=1,00\cdot10^6\ \text{m}, i l’altura on el camp val 0,500 N/kg0,500\ \text{N/kg}.

Pas 1. Obtenim la massa del cos esfèric

M=ρ43πR3=(3,00⋅103 kgm3)43π(2,00⋅106 m)3=1,005⋅1023 kg. \begin{aligned} M&=\rho\frac43\pi R^3\\ &=\left(3,00\cdot10^3\ \frac{\text{kg}}{\text{m}^3}\right) \frac43\pi(2,00\cdot10^6\ \text{m})^3\\ &=1,005\cdot10^{23}\ \text{kg}. \end{aligned}

Pas 2. Deduïm i calculem el camp superficial

Per la llei de gravitació universal i la definició de camp:

Fg=GMmR2=mg0⟹g0=GMR2. \begin{aligned} F_g&=\frac{GMm}{R^2}\\ &=mg_0\\ \Longrightarrow\quad g_0&=\frac{GM}{R^2}. \end{aligned}
g0=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,005⋅1023 kg)(2,00⋅106 m)2=1,68 N/kg. \begin{aligned} g_0&=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (1,005\cdot10^{23}\ \text{kg}) }{ (2,00\cdot10^6\ \text{m})^2 }\\ &=\boxed{1,68\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

El camp apunta radialment cap al centre.

Pas 3. Calculem el camp a l’altura indicada

Primer, la distància al centre:

r=R+h=2,00⋅106 m+1,00⋅106 m=3,00⋅106 m. \begin{aligned} r&=R+h\\ &=2,00\cdot10^6\ \text{m}+1,00\cdot10^6\ \text{m}\\ &=3,00\cdot10^6\ \text{m}. \end{aligned}
g(h)=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,005⋅1023 kg)(3,00⋅106 m)2=0,745 N/kg. \begin{aligned} g(h)&=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (1,005\cdot10^{23}\ \text{kg}) }{ (3,00\cdot10^6\ \text{m})^2 }\\ &=\boxed{0,745\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

Pas 4. Calculem els pesos

Utilitzem els camps calculats amb la massa sense arrodonir; escrivim els valors intermedis amb quatre xifres significatives:

P0=mg0=(60,0 kg)(1,676 N/kg)=101 N. \begin{aligned} P_0&=mg_0\\ &=(60,0\ \text{kg})(1,676\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{101\ \text{N}}. \end{aligned}
Ph=mg(h)=(60,0 kg)(0,7450 N/kg)=44,7 N. \begin{aligned} P_h&=mg(h)\\ &=(60,0\ \text{kg})(0,7450\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{44,7\ \text{N}}. \end{aligned}

Si deixem l’objecte lliure i només actua la gravetat, la segona llei de Newton dona:

mg⃗=ma⃗⟹a⃗=g⃗. m\vec g=m\vec a\quad\Longrightarrow\quad\vec a=\vec g.

A aquella altura, l’acceleració seria 0,745 m/s20,745\ \text{m/s}^2, cap al centre.

Pas 5. Trobem l’altura on g=0,500 N/kgg=0,500\ \text{N/kg}

g=GMr2⟹r=GMg. g=\frac{GM}{r^2} \quad\Longrightarrow\quad r=\sqrt{\frac{GM}{g}}.
r=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,005⋅1023 kg)0,500 N/kg=3,662⋅106 m. \begin{aligned} r&=\sqrt{ \frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (1,005\cdot10^{23}\ \text{kg}) }{ 0,500\ \text{N/kg} }}\\ &=3,662\cdot10^6\ \text{m}. \end{aligned}
h=r−R=3,662⋅106 m−2,00⋅106 m=1,66⋅106 m. \begin{aligned} h&=r-R\\ &=3,662\cdot10^6\ \text{m}-2,00\cdot10^6\ \text{m}\\ &=\boxed{1,66\cdot10^6\ \text{m}}. \end{aligned}

Comprovació: en pujar, el camp i el pes disminueixen, però la massa continua sent 60,0 kg60,0\ \text{kg}. Per tenir un camp inferior a 0,745 N/kg0,745\ \text{N/kg}, cal una altura superior a 1,00⋅106 m1,00\cdot10^6\ \text{m}, com hem obtingut.

Parany: el resultat demanat era hh, no rr.


Exemple 2. Camps en una recta i punt de camp nul

Dues masses puntuals estan situades sobre l’eix xx:

  • M1=9,00⋅1012 kgM_1=9,00\cdot10^{12}\ \text{kg}, a x=0x=0.
  • M2=1,00⋅1012 kgM_2=1,00\cdot10^{12}\ \text{kg}, a x=4,00⋅103 mx=4,00\cdot10^3\ \text{m}.

Busquem: el camp a x=1,00⋅103 mx=1,00\cdot10^3\ \text{m} i el punt on el camp total és nul.

Pas 1. Dibuixem els sentits

Prenem positiu cap a la dreta:

M₁ ●────── P ──────────────────● M₂
          ← g₁      g₂ →

A PP, el camp de M1M_1 és negatiu i el de M2M_2 és positiu.

Les distàncies són:

r1=1,00⋅103 mr2=4,00⋅103 m−1,00⋅103 m=3,00⋅103 m. \begin{aligned} r_1&=1,00\cdot10^3\ \text{m}\\ r_2&=4,00\cdot10^3\ \text{m}-1,00\cdot10^3\ \text{m}\\ &=3,00\cdot10^3\ \text{m}. \end{aligned}

Pas 2. Calculem cada camp

Per la llei de gravitació universal i la definició de camp, gi=GMi/ri2g_i=GM_i/r_i^2:

g1x=−(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(9,00⋅1012 kg)(1,00⋅103 m)2=−6,003⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{1x}&=- \frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(9,00\cdot10^{12}\ \text{kg})} {(1,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=-6,003\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}
g2x=+(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,00⋅1012 kg)(3,00⋅103 m)2=+7,411⋅10−6 N/kg. \begin{aligned} g_{2x}&=+ \frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(1,00\cdot10^{12}\ \text{kg})} {(3,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=+7,411\cdot10^{-6}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pas 3. Apliquem el principi de superposició

gx=g1x+g2x=−6,003⋅10−4 N/kg+7,411⋅10−6 N/kg=−5,93⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_x&=g_{1x}+g_{2x}\\ &=-6,003\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}+7,411\cdot10^{-6}\ \text{N/kg}\\ &=\boxed{-5,93\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

Per tant:

  • Mòdul: 5,93⋅10−4 N/kg5,93\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.
  • Direcció: l’eix xx.
  • Sentit: cap a l’esquerra.

Pas 4. Trobem el punt nul

Entre les masses, els camps s’oposen. Perquè la suma sigui nul·la, els mòduls han de ser iguals:

GM1x2=GM2(d−x)2. \frac{GM_1}{x^2}=\frac{GM_2}{(d-x)^2}.

Simplifiquem GG. Com que 0<x<d0<x<d, les dues distàncies són positives:

d−xx=M2M1⟹x=d1+M2/M1. \frac{d-x}{x}=\sqrt{\frac{M_2}{M_1}} \quad\Longrightarrow\quad x=\frac{d}{1+\sqrt{M_2/M_1}}.
x=4,00⋅103 m1+1,00⋅1012 kg9,00⋅1012 kg=3,00⋅103 m. x= \frac{4,00\cdot10^3\ \text{m}} {1+\sqrt{\dfrac{1,00\cdot10^{12}\ \text{kg}} {9,00\cdot10^{12}\ \text{kg}}}} =\boxed{3,00\cdot10^3\ \text{m}}.

Comprovació: és entre les masses i queda a 1,00⋅103 m1,00\cdot10^3\ \text{m} de la massa petita. La massa gran és nou vegades més gran i queda tres vegades més lluny: el factor 32=93^2=9 compensa la diferència de masses.

Parany: si mantens les dues arrels en resoldre l’equació quadràtica, també surt x=6,00⋅103 mx=6,00\cdot10^3\ \text{m}. No és un punt de camp nul: allà tots dos camps apunten cap a l’esquerra.


Exemple 3. Superposició en el pla: components i angle

Calculem el camp a l’origen O=(0,0)O=(0,0), creat per dues masses puntuals:

  • M1=2,50⋅1013 kgM_1=2,50\cdot10^{13}\ \text{kg}, a (3,00⋅103, 4,00⋅103) m(3,00\cdot10^3,\ 4,00\cdot10^3)\ \text{m}.
  • M2=5,00⋅1013 kgM_2=5,00\cdot10^{13}\ \text{kg}, a (−3,00⋅103, 4,00⋅103) m(-3,00\cdot10^3,\ 4,00\cdot10^3)\ \text{m}.

Busquem: les components, el mòdul, la direcció i el sentit del camp resultant.

Pas 1. Distàncies i sentits

Les dues masses són a la mateixa distància de l’origen:

r1=r2=(3,00⋅103 m)2+(4,00⋅103 m)2=5,00⋅103 m. \begin{aligned} r_1&=r_2\\ &=\sqrt{(3,00\cdot10^3\ \text{m})^2+ (4,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=5,00\cdot10^3\ \text{m}. \end{aligned}

El camp de M1M_1 apunta amunt i a la dreta; el de M2M_2, amunt i a l’esquerra.

Pas 2. Mòduls dels camps individuals

g1=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(2,50⋅1013 kg)(5,00⋅103 m)2=6,670⋅10−5 N/kg. \begin{aligned} g_1&=\frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(2,50\cdot10^{13}\ \text{kg})} {(5,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}. \end{aligned}
g2=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(5,00⋅1013 kg)(5,00⋅103 m)2=1,334⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_2&=\frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(5,00\cdot10^{13}\ \text{kg})} {(5,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pas 3. Components amb signe

Els factors geomètrics són 3/53/5 per a les components horitzontals i 4/54/5 per a les verticals:

g1x=(6,670⋅10−5 N/kg)35=+4,002⋅10−5 N/kg, g_{1x}=(6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})\frac35 =+4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g1y=(6,670⋅10−5 N/kg)45=+5,336⋅10−5 N/kg, g_{1y}=(6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})\frac45 =+5,336\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g2x=−(1,334⋅10−4 N/kg)35=−8,004⋅10−5 N/kg, g_{2x}=-(1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})\frac35 =-8,004\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g2y=(1,334⋅10−4 N/kg)45=+1,067⋅10−4 N/kg. g_{2y}=(1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})\frac45 =+1,067\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.

Pas 4. Sumem per components

Pel principi de superposició:

gx=4,002⋅10−5 N/kg−8,004⋅10−5 N/kg=−4,002⋅10−5 N/kg, g_x=4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}-8,004\cdot10^{-5}\ \text{N/kg} =-4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
gy=5,336⋅10−5 N/kg+1,067⋅10−4 N/kg=1,601⋅10−4 N/kg. g_y=5,336\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}+1,067\cdot10^{-4}\ \text{N/kg} =1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.

Per tant,

g⃗res=(−4,00⋅10−5 ı^+1,60⋅10−4 ȷ^) N/kg \boxed{ \vec g_{\mathrm{res}} =\left(-4,00\cdot10^{-5}\,\hat{\imath} +1,60\cdot10^{-4}\,\hat{\jmath}\right)\ \text{N/kg} }

Pas 5. Mòdul i orientació

gres=(−4,002⋅10−5 N/kg)2+(1,601⋅10−4 N/kg)2=1,65⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{\mathrm{res}}&=\sqrt{(-4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})^2+(1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})^2}\\ &=\boxed{1,65\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

Com que gx<0g_x<0 i gy>0g_y>0, el vector és al segon quadrant. L’angle respecte de +x+x, en sentit antihorari, és:

θ=180∘−arctan⁡(1,601⋅10−4 N/kg4,002⋅10−5 N/kg)=104∘. \theta= 180^\circ- \arctan\left( \frac{1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}{4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}} \right) =\boxed{104^\circ}.

Resultat: el camp té mòdul 1,65⋅10−4 N/kg1,65\cdot10^{-4}\ \text{N/kg} i apunta amunt i cap a l’esquerra, amb una orientació de 104∘104^\circ respecte de +x+x.

Comprovació: les components verticals se sumen; les horitzontals s’oposen i domina la de la massa més gran, situada a l’esquerra. El sentit obtingut concorda amb les posicions de les masses.

Parany: sumar g1+g2g_1+g_2 com si fossin nombres positius donaria un mòdul incorrecte: els dos camps no són paral·lels.

Practica

Posa’t a prova

Tres exercicis resolts pas a pas, de menys a més difícils. Intenta’ls abans d’obrir la solució.

Bàsic

1Superfície i altura: no confonguis hh amb rr

Un planeta fictici té massa M=7,20⋅1023 kgM=7,20\cdot10^{23}\ \text{kg} i radi R=3,60⋅106 mR=3,60\cdot10^6\ \text{m}. Hi situem un equip de massa 24,0 kg24,0\ \text{kg}.

  1. a
    Calcula el camp gravitatori a la superfície i el pes de l’equip.
  1. b
    Calcula el camp i el pes a una altura de 900 km900\ \text{km}.
  1. c
    Calcula el quocient g(h)/g0g(h)/g_0. Quin percentatge del pes superficial conserva l’equip a aquesta altura?
Mostra la solució
  1. a
    A la superfície:
g0=GMR2=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(7,20⋅1023 kg)(3,60⋅106 m)2=3,71 N/kg. \begin{aligned} g_0&=\frac{GM}{R^2}\\ &=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (7,20\cdot10^{23}\ \text{kg}) }{ (3,60\cdot10^6\ \text{m})^2 }\\ &=\boxed{3,71\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

El pes és:

P0=mg0=(24,0 kg)(3,706 N/kg)=88,9 N. \begin{aligned} P_0&=mg_0\\ &=(24,0\ \text{kg})(3,706\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{88,9\ \text{N}}. \end{aligned}

Camp i pes són radials, cap al centre.

  1. b
    Convertim l’altura i calculem la distància al centre:
h=900 km⋅1000 m1 km=9,00⋅105 m, h=900\ \text{km}\cdot\frac{1000\ \text{m}}{1\ \text{km}} =9,00\cdot10^5\ \text{m},
r=R+h=3,60⋅106 m+9,00⋅105 m=4,50⋅106 m. \begin{aligned} r&=R+h\\ &=3,60\cdot10^6\ \text{m}+9,00\cdot10^5\ \text{m}\\ &=4,50\cdot10^6\ \text{m}. \end{aligned}
g(h)=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(7,20⋅1023 kg)(4,50⋅106 m)2=2,37 N/kg. \begin{aligned} g(h)&=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (7,20\cdot10^{23}\ \text{kg}) }{ (4,50\cdot10^6\ \text{m})^2 }\\ &=\boxed{2,37\ \text{N/kg}}. \end{aligned}
Ph=mg(h)=(24,0 kg)(2,372 N/kg)=56,9 N. \begin{aligned} P_h&=mg(h)\\ &=(24,0\ \text{kg})(2,372\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{56,9\ \text{N}}. \end{aligned}

c)

g(h)g0=(RR+h)2=(3,60⋅106 m4,50⋅106 m)2=0,640. \begin{aligned} \frac{g(h)}{g_0}&=\left(\frac{R}{R+h}\right)^2\\ &=\left(\frac{3,60\cdot10^6\ \text{m}} {4,50\cdot10^6\ \text{m}}\right)^2\\ &=\boxed{0,640}. \end{aligned}

Com que la massa no canvia:

PhP0=g(h)g0=0,640. \frac{P_h}{P_0}=\frac{g(h)}{g_0}=0,640.

El percentatge de pes conservat és:

0,640⋅100 %=64,0 %. 0,640\cdot100\,\%=\boxed{64,0\,\%}.

Comprovació: en pujar disminueixen el camp i el pes, però no la massa.

Intermedi

2Superposició en el pla

Dues masses estan situades en aquests punts, amb coordenades expressades en metres:

  • M1=750 kgM_1=750\ \text{kg}, a A=(3,00; 4,00)A=(3,00;\ 4,00).
  • M2=900 kgM_2=900\ \text{kg}, a B=(−3,00; 0)B=(-3,00;\ 0).
  1. a
    Dibuixa la situació i els dos vectors camp que creen a l’origen OO.
  1. b
    Calcula la distància de cada massa a OO, el mòdul de cada camp i les seves components.
  1. c
    Calcula les components del camp resultant, el mòdul i l’angle respecte de l’eix +x+x, mesurat en sentit antihorari.
  1. d
    Calcula el vector força i el seu mòdul sobre un cos de 80,0 g80,0\ \text{g} situat a OO.
Mostra la solució
  1. a
    Esquema model, no a escala:
                 y
                 ↑
                 │          ● A(3,4), M₁
                 │        ↗
                 │      g₁
B(-3,0), M₂ ●─────O────────────────→ x
              ← g₂
  1. b
    Distància de M1M_1 a l’origen:
r1=(3,00 m)2+(4,00 m)2=5,00 m. r_1=\sqrt{(3,00\ \text{m})^2+(4,00\ \text{m})^2} =5,00\ \text{m}.

Distància de M2M_2 a l’origen:

r2=∣−3,00 m∣=3,00 m. r_2=|-3,00\ \text{m}|=3,00\ \text{m}.

Mòduls:

g1=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(750 kg)(5,00 m)2=2,001⋅10−9 N/kg \begin{aligned} g_1&=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(750\ \text{kg}) }{(5,00\ \text{m})^2}\\ &=2,001\cdot10^{-9}\ \text{N/kg} \end{aligned}
g2=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(900 kg)(3,00 m)2=6,670⋅10−9 N/kg. \begin{aligned} g_2&=\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(900\ \text{kg}) }{(3,00\ \text{m})^2}\\ &=6,670\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Components del primer camp:

g1x=g1Δx1r1=(2,001⋅10−9 N/kg)3,00 m5,00 m=1,201⋅10−9 N/kg \begin{aligned} g_{1x}&=g_1\frac{\Delta x_1}{r_1}\\ &=(2,001\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}) \frac{3,00\ \text{m}}{5,00\ \text{m}}\\ &=1,201\cdot10^{-9}\ \text{N/kg} \end{aligned}
g1y=g1Δy1r1=(2,001⋅10−9 N/kg)4,00 m5,00 m=1,601⋅10−9 N/kg. \begin{aligned} g_{1y}&=g_1\frac{\Delta y_1}{r_1}\\ &=(2,001\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}) \frac{4,00\ \text{m}}{5,00\ \text{m}}\\ &=1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

El segon camp apunta només cap a l’esquerra:

g2x=−6,670⋅10−9 N/kg,g2y=0 N/kg. g_{2x}=-6,670\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}, \qquad g_{2y}=0\ \text{N/kg}.
  1. c
    Pel principi de superposició:
gx=g1x+g2x=1,201⋅10−9 N/kg−6,670⋅10−9 N/kg=−5,469⋅10−9 N/kg \begin{aligned} g_x&=g_{1x}+g_{2x}\\ &=1,201\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}-6,670\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}\\ &=-5,469\cdot10^{-9}\ \text{N/kg} \end{aligned}
gy=g1y+g2y=1,601⋅10−9 N/kg+0 N/kg=1,601⋅10−9 N/kg. \begin{aligned} g_y&=g_{1y}+g_{2y}\\ &=1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}+0\ \text{N/kg}\\ &=1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Per tant:

g⃗=(−5,47 ı^+1,60 ȷ^)⋅10−9 N/kg \boxed{ \vec g= (-5,47\,\hat{\imath}+1,60\,\hat{\jmath}) \cdot10^{-9}\ \text{N/kg} }

El mòdul és:

g=gx2+gy2=(−5,469⋅10−9 N/kg)2+(1,601⋅10−9 N/kg)2=5,70⋅10−9 N/kg. \begin{aligned} g&=\sqrt{g_x^2+g_y^2}\\ &=\sqrt{(-5,469\cdot10^{-9}\ \text{N/kg})^2+(1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg})^2}\\ &=\boxed{5,70\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

El vector és al segon quadrant:

θ=180∘−arctan⁡(1,601⋅10−9 N/kg5,469⋅10−9 N/kg)=164∘. \theta= 180^\circ-\arctan\left( \frac{1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}} {5,469\cdot10^{-9}\ \text{N/kg}} \right) =\boxed{164^\circ}.

Apunta cap a l’esquerra i cap amunt.

  1. d
    Convertim la massa:
m=80,0 g⋅1 kg1000 g=0,0800 kg. m=80,0\ \text{g}\cdot\frac{1\ \text{kg}}{1000\ \text{g}} =0,0800\ \text{kg}.
Fx=mgx=(0,0800 kg)(−5,469⋅10−9 N/kg)=−4,38⋅10−10 N \begin{aligned} F_x&=mg_x\\ &=(0,0800\ \text{kg})(-5,469\cdot10^{-9}\ \text{N/kg})\\ &=-4,38\cdot10^{-10}\ \text{N} \end{aligned}
Fy=mgy=(0,0800 kg)(1,601⋅10−9 N/kg)=1,28⋅10−10 N. \begin{aligned} F_y&=mg_y\\ &=(0,0800\ \text{kg})(1,601\cdot10^{-9}\ \text{N/kg})\\ &=1,28\cdot10^{-10}\ \text{N}. \end{aligned}
F⃗=(−4,38 ı^+1,28 ȷ^)⋅10−10 N \boxed{ \vec F= (-4,38\,\hat{\imath}+1,28\,\hat{\jmath}) \cdot10^{-10}\ \text{N} }
F=mg=(0,0800 kg)(5,699⋅10−9 N/kg)=4,56⋅10−10 N. \begin{aligned} F&=mg\\ &=(0,0800\ \text{kg})(5,699\cdot10^{-9}\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{4,56\cdot10^{-10}\ \text{N}}. \end{aligned}

Té la mateixa direcció i el mateix sentit que el camp.

Comprovació: el camp de M2M_2 és més intens que el de M1M_1; per això el resultat apunta principalment cap a l’esquerra.

Parany: l’arctangent del quocient gy/gxg_y/g_x pot donar un angle negatiu que no és l’orientació demanada entre 0∘0^\circ i 360∘360^\circ.

Tipus PAU

3Tipus PAU — Un punt on el camp s’anul·la

Dues masses puntuals estan fixes sobre l’eix xx:

  • M1=1,60⋅1015 kgM_1=1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}, a x=0x=0.
  • M2=4,00⋅1014 kgM_2=4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}, a x=1,80⋅104 mx=1,80\cdot10^4\ \text{m}.

a) [1,25 punts]

Calcula el camp resultant al punt de coordenada x=6,00⋅103 mx=6,00\cdot10^3\ \text{m}, amb el seu mòdul, direcció i sentit. Calcula també la força sobre una massa de prova de 12,0 kg12,0\ \text{kg} situada en aquest punt.

b) [1,25 punts]

Dedueix i calcula la posició del punt de camp nul. Si en resoldre la igualtat de mòduls apareixen dues arrels algebraiques, calcula-les i justifica quina és vàlida. Explica també per què el camp no es pot anul·lar a l’exterior del segment entre les masses.

Mostra la solució
  1. a
    Prenem +x+x cap a la dreta. Les distàncies des del punt a les masses són:
r1=6,00⋅103 m, r_1=6,00\cdot10^3\ \text{m},
r2=1,80⋅104 m−6,00⋅103 m=1,20⋅104 m. r_2=1,80\cdot10^4\ \text{m}-6,00\cdot10^3\ \text{m} =1,20\cdot10^4\ \text{m}.

El primer camp apunta cap a l’esquerra i el segon cap a la dreta:

g1x=−(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,60⋅1015 kg)(6,00⋅103 m)2=−2,964⋅10−3 N/kg \begin{aligned} g_{1x}&=-\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}) }{ (6,00\cdot10^3\ \text{m})^2 }\\ &=-2,964\cdot10^{-3}\ \text{N/kg} \end{aligned}
g2x=+(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(4,00⋅1014 kg)(1,20⋅104 m)2=+1,853⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{2x}&=+\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}) }{ (1,20\cdot10^4\ \text{m})^2 }\\ &=+1,853\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pel principi de superposició:

gx=g1x+g2x=−2,964⋅10−3 N/kg+1,853⋅10−4 N/kg=−2,78⋅10−3 N/kg. \begin{aligned} g_x&=g_{1x}+g_{2x}\\ &=-2,964\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}+1,853\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}\\ &=\boxed{-2,78\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

El mòdul és 2,78⋅10−3 N/kg2,78\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}, la direcció és l’eix xx i el sentit és cap a l’esquerra.

La força és:

Fx=mgx=(12,0 kg)(−2,779⋅10−3 N/kg)=−3,34⋅10−2 N. \begin{aligned} F_x&=mg_x\\ &=(12,0\ \text{kg})(-2,779\cdot10^{-3}\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{-3,34\cdot10^{-2}\ \text{N}}. \end{aligned}

També apunta cap a l’esquerra.

  1. b
    Entre les masses, els camps s’oposen. Si xx és la distància a M1M_1 i dd la separació, la condició de camp nul és:
GM1x2=GM2(d−x)2. \frac{GM_1}{x^2}=\frac{GM_2}{(d-x)^2}.

Aquesta igualtat també es pot obtenir igualant les forces sobre una mateixa massa de prova:

GmM1x2=GmM2(d−x)2. \frac{GmM_1}{x^2}=\frac{GmM_2}{(d-x)^2}.

Simplificant i reorganitzant:

(d−xx)2=M2M1. \left(\frac{d-x}{x}\right)^2=\frac{M_2}{M_1}.

Si mantenim les dues arrels algebraiques:

d−xx=±M2M1⟹x=d1±M2/M1. \frac{d-x}{x}=\pm\sqrt{\frac{M_2}{M_1}} \quad\Longrightarrow\quad x=\frac{d}{1\pm\sqrt{M_2/M_1}}.

El factor de masses val:

M2M1=4,00⋅1014 kg1,60⋅1015 kg=0,500. \sqrt{\frac{M_2}{M_1}} = \sqrt{\frac{4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}} {1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}}} =0,500.

Les dues arrels són:

x+=1,80⋅104 m1+0,500=1,20⋅104 m, x_+= \frac{1,80\cdot10^4\ \text{m}}{1+0,500} =\boxed{1,20\cdot10^4\ \text{m}},
x−=1,80⋅104 m1−0,500=3,60⋅104 m. x_-= \frac{1,80\cdot10^4\ \text{m}}{1-0,500} =\boxed{3,60\cdot10^4\ \text{m}}.

La vàlida és x=1,20⋅104 mx=1,20\cdot10^4\ \text{m}, perquè és entre les masses i allà els camps tenen sentits oposats.

Esquema de sentits:

Entre les masses:
M₁ ●────────────P────────● M₂
                ← g₁  g₂ →

A la dreta de totes dues:
M₁ ●────────────────────● M₂────────● Q
                                    ← g₁
                                    ← g₂

L’arrel x=3,60⋅104 mx=3,60\cdot10^4\ \text{m} és a la dreta de totes dues masses. Allà els mòduls són iguals, però els vectors apunten tots dos cap a l’esquerra: se sumen, no s’anul·len.

A l’esquerra de totes dues masses, els dos camps apunten cap a la dreta. Per tant, tampoc no hi pot haver camp nul.

Comprovació: el punt vàlid és a 1,20⋅104 m1,20\cdot10^4\ \text{m} de la massa gran i a 6,00⋅103 m6,00\cdot10^3\ \text{m} de la petita. La massa gran és quatre vegades més gran i queda el doble de lluny: el quadrat de la distància compensa la diferència de masses.

Parany: una solució de la igualtat de mòduls no és necessàriament una solució de la condició vectorial g⃗res=0⃗\vec g_{\mathrm{res}}=\vec 0.

Pauta orientativa — 2,5 punts

Apartat Pas valorat Punts
a) Distàncies i sentits correctes 0,25
Expressió, substitució i valor del primer camp 0,25
Expressió, substitució i valor del segon camp 0,25
Superposició, resultat i interpretació del vector 0,25
Expressió, substitució i resultat de la força 0,25
b) Igualtat de camps o forces, justificada pels sentits 0,25
Simplificació i equació de distàncies 0,25
Obtenció algebraica de les dues branques 0,25
Substitució i càlcul de les dues arrels 0,25
Selecció de l’arrel vàlida i justificació de l’exclusió exterior 0,25