Què és el camp gravitatori, com canvia amb l’altura i com se sumen els camps de diverses masses, en una recta i en el pla. Llegeix i juga amb cada figura.
11 min de lectura
4 figures interactives
3 exercicis resolts
llegeix i juga!
Abans de començar…
On s’anul·la la gravetat?
El juliol de 1969, l’Apol·lo 11 va sortir cap a la Lluna. Després d’uns minuts de motors, la nau va fer gairebé tot el viatge sense propulsió: només l’estiraven la Terra i la Lluna.
La Terra la frenava i la Lluna l’atreia cap endavant. En algun punt els dos camps són iguals i oposats, i el camp total és zero. No és a mig camí, sinó molt més a prop de la Lluna. Per què?
Mou la nau i busca aquest punt. Les fletxes mostren el camp de cada cos i el total.
Mira-ho en 40 segons
Ara prova-ho tu:
Model simplificat: la Terra i la Lluna quietes, en línia recta, i mides no a escala. Les fletxes creixen amb el logaritme del camp perquè es vegin totes.
01
Què necessites saber abans
Tot en unitats SI: masses en kg, distàncies en m i forces en N. Per exemple, 2,50km=2,50⋅103m.
Notació científica i quadrats:(3,00⋅106)2=9,00⋅1012. Eleva al quadrat tot el denominador, no només el nombre.
Vectors: tenen mòdul, direcció i sentit. En una recta, fixa un sentit positiu; en el pla, treballa amb components x,y.
Segona llei de Newton:∑F=ma. S’hi posa la força resultant, no una força qualsevol.
Llei de gravitació universal: dues masses s’atrauen amb una força de mòdul Fg=GMm/r2.
Constant gravitatòria:G=6,67⋅10−11N⋅m2/kg2.
Com presentar els càlculs: llei o principi utilitzat → expressió algebraica → substitució amb unitats → resultat amb 3 xifres significatives i interpretació. Conserva 3–4 xifres significatives als passos intermedis.
02
Formulari
A. Camp gravitatori: força per unitat de massa
g=mFg⟺Fg=mg
Lletres i unitats:g, camp gravitatori, en N/kg; Fg, força gravitatòria, en N; m, massa del cos que rep la força, en kg.
Quan es fa servir: per passar de camp a força, o de força a camp. La força té la mateixa direcció i el mateix sentit que el camp.
Quan NO: no divideixis una força no gravitatòria per la massa per obtenir el camp gravitatori.
Error típic: pensar que el camp depèn de la massa del cos que hi poses. El camp el determinen les masses que el creen.
Les unitats són equivalents: 1N/kg=1m/s2.
B. Camp creat per una massa puntual o un cos esfèric
Fggg=r2GMm=mg,=r2GM,=−r2GMr^
Lletres i unitats:M, massa que crea el camp, en kg; m, massa que rep la força, en kg; r, distància al centre de M, en m; g, mòdul del camp, en N/kg; r^, vector unitari que apunta del centre cap al punt, sense unitats.
Quan es fa servir: per a una massa puntual o a l’exterior d’un cos amb distribució esfèrica de massa, inclosa la superfície.
Quan NO: a l’interior d’un cos extens no pots posar-hi, sense més, tota la massa M.
Error típic: confondre direcció i sentit. El camp té direcció radial i apunta cap a la massa; el signe menys de la forma vectorial expressa això.
Per justificar-la: escriu la llei de gravitació universal, iguala GMm/r2=mg i simplifica m.
Lletres i unitats:R, radi del cos, en m; h, altura sobre la superfície, en m; r, distància al centre, en m; g0 i g(h), camps a la superfície i a l’altura h, en N/kg; M, en kg.
Quan es fa servir: per calcular o comparar camps a diferents altures del mateix cos.
Quan NO: no facis servir la mateixa M si compares cossos diferents.
Error típic: posar h2 al denominador. La distància que necessita la llei és R+h.
Comprovació ràpida: si la distància al centre es duplica, el camp passa a ser la quarta part.
D. Trobar la distància i l’altura a partir del camp
g⟹rh=r2GM=gGM=r−R
Lletres i unitats:r,R,h, en m; M, en kg; g, en N/kg.
Quan es fa servir: quan coneixes el camp i et demanen on es produeix, a l’exterior d’un cos esfèric.
Quan NO: si surt r<R, el resultat és interior i aquesta fórmula amb tota la massa no és aplicable.
Error típic: donar r quan et demanen h. La distància al centre no és l’altura.
E. Pes i acceleració
P=mg,P=mg
Si només actua la gravetat, la segona llei de Newton dona:
mg=ma⟹a=g
Lletres i unitats:P, pes, en N; m, massa, en kg; g, camp, en N/kg; a, acceleració, en m/s².
Quan es fa servir:P=mg calcula el pes amb el camp del lloc. Per identificar acceleració i camp, cal aplicar la segona llei de Newton i indicar que «només actua la gravetat».
Quan NO: si també hi ha una força de suport, tensió o fregament, no pots afirmar directament que a=g.
Error típic: confondre massa i pes. La massa no canvia quan puges; el pes sí, perquè canvia g.
F. Si et donen el diàmetre i la densitat d’un cos esfèric
RM=2D=ρV=ρ34πR3
Lletres i unitats:D, diàmetre, i R, radi, en m; ρ, densitat mitjana, en kg/m³; V, volum, en m³; M, massa, en kg.
Quan es fa servir: per obtenir la massa abans de calcular el camp.
Quan NO: no facis servir el volum d’una esfera si la forma no és esfèrica.
Error típic: posar el diàmetre en lloc del radi.
G. Superposició en una recta i en el pla
gresgxgy=i∑gi=i∑gix=i∑giy
Lletres i unitats:gi, camp creat per cada massa; gres, camp resultant; gix,giy, components de cada camp; gx,gy, components resultants. Tots en N/kg.
Quan es fa servir: sempre que hi ha dues o més masses creant camp.
Quan NO: no sumis directament els mòduls, tret que tots els camps tinguin la mateixa direcció i sentit.
Error típic: posar tots els camps positius perquè la gravetat és atractiva. El signe depèn del sentit respecte dels eixos que has triat.
En una recta: dibuixa les fletxes i suma amb signes. En el pla: calcula components i suma les x i les y per separat.
Lletres i unitats:Δxi,Δyi, desplaçaments del punt on calcules el camp cap a la massa, en m; ri, distància a aquella massa, en m; camps i components, en N/kg; θ, angle respecte de l’eix +x, expressat aquí en graus.
Quan es fa servir: per obtenir les components amb signe i, després, el mòdul i l’orientació del resultat.
Si gx=0 i gy=0, el camp és vertical: 90∘ si apunta amunt i 270∘ si apunta avall. Si totes dues components són nul·les, el vector nul no té direcció ni sentit definits.
Quan NO: no acceptis automàticament l’angle que dona arctan(gy/gx): cal comprovar el quadrant.
Error típic: calcular bé el mòdul, però no indicar cap on apunta el camp.
I. Punt de camp nul entre dues masses positives
Situa M1 a x=0 i M2 a x=d. Entre les masses, 0<x<d, imposem camps iguals en mòdul i oposats en sentit:
x2GM1x=(d−x)2GM2,=1+M2/M1d
Lletres i unitats:M1,M2, en kg; d, separació entre masses, en m; x, distància del punt nul a M1, en m.
Quan es fa servir: per a dues masses puntuals, o si el punt és exterior a tots dos cossos esfèrics.
Quan NO: no és una fórmula general per a tres masses.
Error típic: igualar mòduls sense comprovar els sentits. Entre les masses, els camps s’oposen; a fora, apunten en el mateix sentit i no es poden anul·lar.
Si les masses són diferents, el punt nul és més a prop de la massa petita; si són iguals, és al punt mitjà. Si en resoldre apareix una altra arrel fora de l’interval, s’ha de descartar: no correspon a camps oposats.
03
Exemples resolts
Exemple 1. Camp a la superfície, pes i altura
Un cos amb distribució de massa esfèricament simètrica té radi R=2,00⋅106m i densitat mitjana ρ=3,00⋅103kg/m3. Considera un objecte de massa m=60,0kg.
Busquem: el camp i el pes a la superfície i a h=1,00⋅106m, i l’altura on el camp val 0,500N/kg.
Comprovació: en pujar, el camp i el pes disminueixen, però la massa continua sent 60,0kg. Per tenir un camp inferior a 0,745N/kg, cal una altura superior a 1,00⋅106m, com hem obtingut.
Parany: el resultat demanat era h, no r.
Exemple 2. Camps en una recta i punt de camp nul
Dues masses puntuals estan situades sobre l’eix x:
M1=9,00⋅1012kg, a x=0.
M2=1,00⋅1012kg, a x=4,00⋅103m.
Busquem: el camp a x=1,00⋅103m i el punt on el camp total és nul.
Pas 1. Dibuixem els sentits
Prenem positiu cap a la dreta:
M₁ ●────── P ──────────────────● M₂
← g₁ g₂ →
A P, el camp de M1 és negatiu i el de M2 és positiu.
Les distàncies són:
r1r2=1,00⋅103m=4,00⋅103m−1,00⋅103m=3,00⋅103m.
Pas 2. Calculem cada camp
Per la llei de gravitació universal i la definició de camp, gi=GMi/ri2:
Comprovació: és entre les masses i queda a 1,00⋅103m de la massa petita. La massa gran és nou vegades més gran i queda tres vegades més lluny: el factor 32=9 compensa la diferència de masses.
Parany: si mantens les dues arrels en resoldre l’equació quadràtica, també surt x=6,00⋅103m. No és un punt de camp nul: allà tots dos camps apunten cap a l’esquerra.
Exemple 3. Superposició en el pla: components i angle
Calculem el camp a l’origen O=(0,0), creat per dues masses puntuals:
M1=2,50⋅1013kg, a (3,00⋅103,4,00⋅103)m.
M2=5,00⋅1013kg, a (−3,00⋅103,4,00⋅103)m.
Busquem: les components, el mòdul, la direcció i el sentit del camp resultant.
Pas 1. Distàncies i sentits
Les dues masses són a la mateixa distància de l’origen:
r1=r2=(3,00⋅103m)2+(4,00⋅103m)2=5,00⋅103m.
El camp de M1 apunta amunt i a la dreta; el de M2, amunt i a l’esquerra.
Resultat: el camp té mòdul 1,65⋅10−4N/kg i apunta amunt i cap a l’esquerra, amb una orientació de 104∘ respecte de +x.
Comprovació: les components verticals se sumen; les horitzontals s’oposen i domina la de la massa més gran, situada a l’esquerra. El sentit obtingut concorda amb les posicions de les masses.
Parany: sumar g1+g2 com si fossin nombres positius donaria un mòdul incorrecte: els dos camps no són paral·lels.
Practica
Posa’t a prova
Tres exercicis resolts pas a pas, de menys a més difícils. Intenta’ls abans d’obrir la solució.
Bàsic
1Superfície i altura: no confonguis h amb r
Un planeta fictici té massa M=7,20⋅1023kg i radi R=3,60⋅106m. Hi situem un equip de massa 24,0kg.
a
Calcula el camp gravitatori a la superfície i el pes de l’equip.
b
Calcula el camp i el pes a una altura de 900km.
c
Calcula el quocient g(h)/g0. Quin percentatge del pes superficial conserva l’equip a aquesta altura?
Té la mateixa direcció i el mateix sentit que el camp.
Comprovació: el camp de M2 és més intens que el de M1; per això el resultat apunta principalment cap a l’esquerra.
Parany: l’arctangent del quocient gy/gx pot donar un angle negatiu que no és l’orientació demanada entre 0∘ i 360∘.
Tipus PAU
3Tipus PAU — Un punt on el camp s’anul·la
Dues masses puntuals estan fixes sobre l’eix x:
M1=1,60⋅1015kg, a x=0.
M2=4,00⋅1014kg, a x=1,80⋅104m.
a) [1,25 punts]
Calcula el camp resultant al punt de coordenada x=6,00⋅103m, amb el seu mòdul, direcció i sentit. Calcula també la força sobre una massa de prova de 12,0kg situada en aquest punt.
b) [1,25 punts]
Dedueix i calcula la posició del punt de camp nul. Si en resoldre la igualtat de mòduls apareixen dues arrels algebraiques, calcula-les i justifica quina és vàlida. Explica també per què el camp no es pot anul·lar a l’exterior del segment entre les masses.
Mostra la solució
a
Prenem +x cap a la dreta. Les distàncies des del punt a les masses són:
r1=6,00⋅103m,r2=1,80⋅104m−6,00⋅103m=1,20⋅104m.
El primer camp apunta cap a l’esquerra i el segon cap a la dreta:
La vàlida és x=1,20⋅104m, perquè és entre les masses i allà els camps tenen sentits oposats.
Esquema de sentits:
Entre les masses:
M₁ ●────────────P────────● M₂
← g₁ g₂ →
A la dreta de totes dues:
M₁ ●────────────────────● M₂────────● Q
← g₁
← g₂
L’arrel x=3,60⋅104m és a la dreta de totes dues masses. Allà els mòduls són iguals, però els vectors apunten tots dos cap a l’esquerra: se sumen, no s’anul·len.
A l’esquerra de totes dues masses, els dos camps apunten cap a la dreta. Per tant, tampoc no hi pot haver camp nul.
Comprovació: el punt vàlid és a 1,20⋅104m de la massa gran i a 6,00⋅103m de la petita. La massa gran és quatre vegades més gran i queda el doble de lluny: el quadrat de la distància compensa la diferència de masses.
Parany: una solució de la igualtat de mòduls no és necessàriament una solució de la condició vectorial gres=0.
Pauta orientativa — 2,5 punts
Apartat
Pas valorat
Punts
a)
Distàncies i sentits correctes
0,25
Expressió, substitució i valor del primer camp
0,25
Expressió, substitució i valor del segon camp
0,25
Superposició, resultat i interpretació del vector
0,25
Expressió, substitució i resultat de la força
0,25
b)
Igualtat de camps o forces, justificada pels sentits
0,25
Simplificació i equació de distàncies
0,25
Obtenció algebraica de les dues branques
0,25
Substitució i càlcul de les dues arrels
0,25
Selecció de l’arrel vàlida i justificació de l’exclusió exterior