Original Academia Original Academia

Física · 2n de Batxillerat · PAU

Força i camp gravitatoris

Per què la Lluna gira al voltant de la Terra, quina distància va a la fórmula i com se sumen els camps de diverses masses. Llegeix i juga amb cada figura.

  • 8 min de lectura
  • 8 figures interactives
  • 3 exercicis resolts
llegeix i juga!

La força gravitatòria és l’atracció entre dos cossos que tenen massa. El camp gravitatori descriu l’efecte que una massa produeix en cada punt de l’espai: ens permet saber quina força rebria un cos si el situéssim en aquell punt.

En aquesta pàgina aprendràs a

  • calcular la força entre dues masses;
  • triar correctament la distància que has de fer servir;
  • indicar la direcció i el sentit de la força;
  • calcular el camp gravitatori en un punt;
  • sumar els camps produïts per diverses masses.

Abans de començar…

Per què la Lluna no cau?

El 1687, Isaac Newton va proposar un experiment mental. Un canó, dalt d’una muntanya altíssima, dispara horitzontalment. Com més ràpid surt la bala, més lluny cau.

Però hi ha una velocitat en què passa una cosa sorprenent: la bala continua caient, però la Terra es corba igual de ràpid sota seu. Ja no toca mai a terra. És la mateixa gravetat que fa caure una poma, i és la que manté la Lluna i els satèl·lits al seu lloc.

Tria una velocitat i dispara. Les trajectòries es queden dibuixades, com al dibuix original de Newton.

Mira-ho en 40 segons

Ara prova-ho tu:

Model ideal: sense aire, i amb la muntanya exagerada fins a 637 km perquè es vegi. Les velocitats són les reals per a aquesta altura.

01

Connexió amb la força centrípeta

A la sessió anterior vas treballar el moviment circular uniforme. Perquè un cos segueixi una trajectòria circular, la força resultant ha d’apuntar cap al centre de la trajectòria. El seu mòdul és:

Fcentrıˊpeta=mv2R F_{\text{centrípeta}}=\frac{mv^2}{R}

La força centrípeta no és una força addicional. És el nom que donem a la força resultant dirigida cap al centre quan un cos fa un moviment circular.

La gravetat pot fer aquesta funció, però els dos conceptes no són equivalents:

  • La gravitació explica l’origen d’una força: l’atracció entre masses.
  • El terme centrípeta descriu la funció de la força resultant en un moviment circular.

Per tant, no has de sumar una «força gravitatòria» i una «força centrípeta» com si fossin dues forces diferents. Si la gravetat és l’única força que actua i produeix un moviment circular, ella mateixa fa de força centrípeta.

02

Llei de gravitació universal

Dues masses puntuals, MM i mm, separades una distància rr, s’atrauen amb una força de mòdul:

F=GMmr2 \boxed{F=G\frac{Mm}{r^2}}
Símbol Significat Unitat del SI
FF Mòdul de la força gravitatòria N
MM, mm Masses dels dos cossos kg
rr Distància entre les masses m
GG Constant de gravitació universal N m2/kg2\mathrm{N\,m^2/kg^2}
G≈6,67×10−11 N m2/kg2 G\approx 6{,}67\times10^{-11}\ \mathrm{N\,m^2/kg^2}

Quines conseqüències té aquesta llei?

  • Si una massa es duplica, mantenint la resta igual, la força es duplica, perquè FF és proporcional a cadascuna de les masses.
  • Si la distància es duplica, la força passa a ser una quarta part, perquè la distància apareix al quadrat en el denominador:
    F′=F22=F4 F'=\frac{F}{2^2}=\frac{F}{4}
  • Si la distància es triplica, la força passa a ser una novena part.

La gravetat disminueix amb la distància, però no disminueix de manera proporcional a 1/r1/r, sinó a 1/r21/r^2.

03

Quina distància has de posar a la fórmula?

La distància rr es mesura entre els centres dels cossos, quan els podem tractar com a masses puntuals o com a cossos esfèrics amb distribució de massa esfèricament simètrica, sense que se superposin.

En els problemes habituals amb un planeta, considerem el planeta esfèric i el cos que hi ha a prop prou petit per tractar-lo com una massa puntual.

Cos a una altura hh sobre la superfície

Si el planeta té radi RR, la distància del seu centre al cos és:

r=R+h \boxed{r=R+h}

Per tant:

F=GMm(R+h)2 \boxed{F=G\frac{Mm}{(R+h)^2}}

L’altura hh es mesura des de la superfície, però la fórmula necessita la distància des del centre. Per això cal sumar el radi del planeta i l’altura.

Cos a la superfície

Si h=0h=0, aleshores:

r=R⇒F=GMmR2 r=R \qquad\Rightarrow\qquad F=G\frac{Mm}{R^2}
Compte!

Error que cal evitar: substituir rr només per l’altura. Un cos a la superfície té altura zero, però la seva distància al centre del planeta és RR, no zero.

Abans de substituir les dades, passa totes les distàncies a metres. Per exemple:

400 km=4,00×105 m 400\ \mathrm{km}=4{,}00\times10^5\ \mathrm{m}
04

Direcció i sentit de la força gravitatòria

La força és un vector. Per descriure-la, no n’hi ha prou amb calcular-ne el mòdul.

Per a dues masses puntuals:

  • Direcció: la recta que uneix les dues masses.
  • Sentit: cap a la massa que produeix l’atracció.
  • Mòdul: F=GMm/r2F=GMm/r^2.

La força sobre un cos proper a un planeta apunta, per tant, cap al centre del planeta.

Les dues masses s’atrauen mútuament: cadascuna exerceix sobre l’altra una força del mateix mòdul i de sentit contrari. Aquestes forces no es cancel·len sobre un mateix cos, perquè actuen sobre cossos diferents.

Com expressem el sentit amb un signe?

Si definim r^\hat{\boldsymbol r} com el vector unitari que apunta des de la massa MM cap al cos mm, la força sobre mm és:

F⃗=−GMmr2 r^ \boxed{\vec F=-G\frac{Mm}{r^2}\,\hat{\boldsymbol r}}

El signe menys indica que la força apunta en sentit contrari a r^\hat{\boldsymbol r}: cap a MM.

A la fórmula del mòdul, F=GMm/r2F=GMm/r^2, no posem aquest signe, perquè el mòdul no és negatiu.

05

Camp gravitatori en un punt

El camp gravitatori indica la força gravitatòria per unitat de massa que rebria un cos situat en aquell punt:

g⃗=F⃗m \boxed{\vec g=\frac{\vec F}{m}}

Per tant, si coneixem el camp, podem calcular la força sobre un cos de massa mm:

F⃗=mg⃗ \boxed{\vec F=m\vec g}

El camp existeix encara que no hi posem cap cos. El cos ens serveix per descriure o mesurar l’efecte del camp.

Camp produït per una massa MM

A una distància rr d’una massa puntual MM, el mòdul del camp és:

g=GMr2 \boxed{g=G\frac{M}{r^2}}

La seva direcció i el seu sentit són els mateixos que els de la força sobre una massa situada en aquell punt: apunta cap a MM.

Amb el vector unitari definit abans:

g⃗=−GMr2 r^ \boxed{\vec g=-G\frac{M}{r^2}\,\hat{\boldsymbol r}}

El camp depèn de la massa que el crea i de la posició del punt, però no de la massa del cos que hi situem. En canvi, la força sobre aquest cos sí que depèn de la seva massa, perquè F⃗=mg⃗\vec F=m\vec g.

Unitats i relació amb l’acceleració

El camp es mesura en:

N/kg \mathrm{N/kg}

Com que 1 N=1 kg m/s21\ \mathrm{N}=1\ \mathrm{kg\,m/s^2}, també podem expressar-lo en:

m/s2 \mathrm{m/s^2}

Si la gravetat és l’única força que actua, la segona llei de Newton dona:

ma⃗=F⃗=mg⃗⇒a⃗=g⃗ m\vec a=\vec F=m\vec g \qquad\Rightarrow\qquad \boxed{\vec a=\vec g}

Per això, en les mateixes condicions i sense resistència de l’aire, dos cossos de masses diferents tenen la mateixa acceleració gravitatòria. El cos més massiu rep més força, però també té més massa; en calcular F/mF/m, aquests dos efectes es compensen.

06

Exemple: camp a 400 km sobre la Terra

Considerem:

MT=5,97×1024 kg M_{\mathrm T}=5{,}97\times10^{24}\ \mathrm{kg}
RT=6,37×106 m,h=4,00×105 m R_{\mathrm T}=6{,}37\times10^6\ \mathrm{m}, \qquad h=4{,}00\times10^5\ \mathrm{m}

Primer, calculem la distància al centre:

r=RT+h=6,77×106 m r=R_{\mathrm T}+h =6{,}77\times10^6\ \mathrm{m}

Després, calculem el camp:

g=GMTr2=(6,67×10−11)(5,97×1024)(6,77×106)2 g=\frac{GM_{\mathrm T}}{r^2} =\frac{(6{,}67\times10^{-11})(5{,}97\times10^{24})} {(6{,}77\times10^6)^2}
g≈8,69 N/kg \boxed{g\approx8{,}69\ \mathrm{N/kg}}

El camp apunta cap al centre de la Terra.

Si en aquest punt hi ha un cos de 2,00 kg2{,}00\ \mathrm{kg}:

F=mg=2,00⋅8,69 F=mg=2{,}00\cdot8{,}69
F≈17,4 N \boxed{F\approx17{,}4\ \mathrm{N}}

La força també apunta cap al centre terrestre. El camp és menor que a la superfície perquè la distància al centre és més gran.

07

Superposició: el camp creat per diverses masses

Si diverses masses creen camp en un mateix punt PP, el camp total és la suma vectorial de les seves contribucions:

g⃗total(P)=g⃗1(P)+g⃗2(P)+⋯ \boxed{\vec g_{\text{total}}(P)=\vec g_1(P)+\vec g_2(P)+\cdots}

Per a cada massa MiM_i:

gi=GMiri2 g_i=G\frac{M_i}{r_i^2}

Aquí, rir_i és la distància des de la massa MiM_i fins al punt PP. Cada camp apunta des de PP cap a la massa que el crea.

Procediment

  1. Dibuixa les masses i el punt PP.
  2. Calcula la distància de cada massa a PP.
  3. Dibuixa a PP el vector camp produït per cada massa.
  4. Tria els eixos i els sentits positius.
  5. Calcula i suma les components dels camps.

Si treballes en dues dimensions:

gx=∑igix,gy=∑igiy g_x=\sum_i g_{ix}, \qquad g_y=\sum_i g_{iy}

Després:

∣g⃗total∣=gx2+gy2 |\vec g_{\text{total}}|=\sqrt{g_x^2+g_y^2}

No sumis directament els mòduls si els vectors tenen direccions o sentits diferents. Com que el camp és un vector, el resultat depèn tant de la intensitat de cada contribució com de la seva orientació.

Exemple: dues masses i un punt entre elles

Dues masses puntuals estan separades 6,00 km6{,}00\ \mathrm{km}:

  • MA=4,00×1012 kgM_A=4{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg}, a l’esquerra.
  • MB=1,00×1012 kgM_B=1{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg}, a la dreta.

El punt PP és al mig, a 3,00×103 m3{,}00\times10^3\ \mathrm{m} de cadascuna. Prenem la dreta com a sentit positiu.

El camp d’AA apunta cap a l’esquerra:

gAx=−GMAr2=−2,96×10−5 N/kg g_{Ax}=-G\frac{M_A}{r^2} =-2{,}96\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}

El camp de BB apunta cap a la dreta:

gBx=+GMBr2=+7,41×10−6 N/kg g_{Bx}=+G\frac{M_B}{r^2} =+7{,}41\times10^{-6}\ \mathrm{N/kg}

Per tant:

gtotal,x=gAx+gBx g_{\text{total},x}=g_{Ax}+g_{Bx}
gtotal,x=−2,22×10−5 N/kg \boxed{g_{\text{total},x}=-2{,}22\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}}

El camp resultant apunta cap a l’esquerra. Les distàncies són iguals, però AA té més massa; per això la seva contribució és més intensa i determina el sentit del resultat.

Si les dues masses fossin iguals, al punt mig els camps tindrien el mateix mòdul i sentits contraris. En conseqüència, el camp total seria zero.

08

Comprovacions abans de donar una resposta a la PAU

  • Distància: has fet servir la distància entre centres? Si et donen una altura, has calculat R+hR+h?
  • Unitats: has passat les masses a kg i les distàncies a m?
  • Magnitud demanada: et demanen força, en N, o camp, en N/kg?
  • Direcció i sentit: has indicat cap on apunta el vector?
  • Superposició: has sumat vectors o components, i no només mòduls?
  • Coherència: si augmenta la distància i la resta no canvia, la força i el camp han de disminuir.

Les quatre expressions clau

F=GMmr2g=GMr2 \boxed{F=G\frac{Mm}{r^2}} \qquad \boxed{g=G\frac{M}{r^2}}
F⃗=mg⃗g⃗total=∑ig⃗i \boxed{\vec F=m\vec g} \qquad \boxed{\vec g_{\text{total}}=\sum_i\vec g_i}

La idea central és aquesta: les masses creen camp; el camp determina la força sobre un cos; i la força resultant determina la seva acceleració.

Practica

Posa’t a prova

Tres exercicis resolts pas a pas, de menys a més difícils. Intenta’ls abans d’obrir la solució.

Bàsic

1L’altura no és la distància al centre

Un planeta té massa 6,00×1023 kg6{,}00\times10^{23}\ \mathrm{kg} i radi 3,00×106 m3{,}00\times10^6\ \mathrm{m}. Un cos de 80,0 kg80{,}0\ \mathrm{kg} es troba a 1 000 km1\,000\ \mathrm{km} sobre la superfície.

  1. a
    Fes un esquema i calcula la distància del cos al centre del planeta.
  2. b
    Calcula la força gravitatòria sobre el cos.
  3. c
    Calcula la força que rebria el mateix cos a la superfície.
  4. d
    Calcula la força quan l’altura sobre la superfície és igual al radi del planeta. Compara-la amb la força a la superfície.
  5. e
    Un alumne fa servir r=1,00×106 mr=1{,}00\times10^6\ \mathrm{m} a l’apartat b. Explica l’error i determina per quin factor sobreestima la força.
Mostra la solució

a) Distància correcta

Primer convertim l’altura:

h=1000 km=1,00×106 m h=1000\ \mathrm{km}=1{,}00\times10^6\ \mathrm{m}

L’esquema radial és: centre → superfície → cos. Així:

r=R+h=3,00×106+1,00×106 r=R+h=3{,}00\times10^6+1{,}00\times10^6
r=4,00×106 m \boxed{r=4{,}00\times10^6\ \mathrm{m}}

b) Força a aquesta altura

F=GMmr2=6,67×10−11(6,00×1023)(80,0)(4,00×106)2 \begin{aligned} F&=G\frac{Mm}{r^2}\\ &=6{,}67\times10^{-11} \frac{(6{,}00\times10^{23})(80{,}0)} {(4{,}00\times10^6)^2} \end{aligned}
F=2,00×102 N \boxed{F=2{,}00\times10^2\ \mathrm{N}}

Apunta cap al centre del planeta.

c) Força a la superfície

Ara r=Rr=R:

F0=6,67×10−11(6,00×1023)(80,0)(3,00×106)2 F_0=6{,}67\times10^{-11} \frac{(6{,}00\times10^{23})(80{,}0)} {(3{,}00\times10^6)^2}
F0=356 N \boxed{F_0=356\ \mathrm{N}}

d) Altura igual al radi

Si h=Rh=R, la distància al centre és 2R2R:

Fh=R=F04=88,9 N F_{h=R}=\frac{F_0}{4} =\boxed{88{,}9\ \mathrm{N}}

La força és una quarta part de la superficial perquè la distància al centre s’ha duplicat.

e) Error de fer servir només l’altura

La distància incorrecta és quatre vegades més petita que la correcta:

FerroˋniaFcorrecta=(rcorrectarerroˋnia)2=(4,00×1061,00×106)2=16 \begin{aligned} \frac{F_{\text{errònia}}}{F_{\text{correcta}}} &=\left(\frac{r_{\text{correcta}}}{r_{\text{errònia}}}\right)^2\\ &=\left(\frac{4{,}00\times10^6}{1{,}00\times10^6}\right)^2 =\boxed{16} \end{aligned}

L’alumne sobreestima la força per un factor de 16 perquè ha mesurat des de la superfície, no des del centre.

Intermedi

2Mateix camp, forces diferents

Un planeta té massa 8,00×1022 kg8{,}00\times10^{22}\ \mathrm{kg} i radi 2,00×106 m2{,}00\times10^6\ \mathrm{m}. Considera un punt a una altura de 2,00×106 m2{,}00\times10^6\ \mathrm{m} sobre la superfície.

En aquest punt es col·loquen, successivament, un cos de 0,200 kg0{,}200\ \mathrm{kg} i un altre de 5,00 kg5{,}00\ \mathrm{kg}.

  1. a
    Calcula el camp gravitatori en aquest punt.
  2. b
    Calcula la força sobre cada cos.
  3. c
    Si els deixem lliures i només actua la gravetat, quina acceleració inicial té cadascun?
  4. d
    Si un suport manté el cos de 5,00 kg5{,}00\ \mathrm{kg} en repòs, quina força ha d’exercir? Quina és aleshores l’acceleració del cos?
  5. e
    Explica la diferència entre el camp gravitatori i l’acceleració real d’un cos sostingut.
Mostra la solució

a) Camp en el punt

r=R+h=4,00×106 m r=R+h=4{,}00\times10^6\ \mathrm{m}
g=GMr2=(6,67×10−11)(8,00×1022)(4,00×106)2 g=\frac{GM}{r^2} =\frac{(6{,}67\times10^{-11})(8{,}00\times10^{22})} {(4{,}00\times10^6)^2}
g=0,334 N/kg \boxed{g=0{,}334\ \mathrm{N/kg}}

Apunta cap al centre del planeta.

b) Forces

Per al cos de 0,200 kg0{,}200\ \mathrm{kg}:

F1=m1g=0,200⋅0,3335=0,0667 N F_1=m_1g=0{,}200\cdot0{,}3335 =\boxed{0{,}0667\ \mathrm{N}}

Per al cos de 5,00 kg5{,}00\ \mathrm{kg}:

F2=m2g=5,00⋅0,3335=1,67 N F_2=m_2g=5{,}00\cdot0{,}3335 =\boxed{1{,}67\ \mathrm{N}}

Totes dues forces apunten cap al centre.

c) Acceleracions si només actua la gravetat

a⃗=F⃗m=mg⃗m=g⃗ \vec a=\frac{\vec F}{m}=\frac{m\vec g}{m}=\vec g

Per tant, tots dos tenen inicialment:

a=0,334 m/s2 \boxed{a=0{,}334\ \mathrm{m/s^2}}

cap al centre.

d) Cos sostingut en repòs

Perquè continuï en repòs, la força resultant ha de ser zero. El suport ha de compensar la gravetat:

Fsuport=1,67 N \boxed{F_{\text{suport}}=1{,}67\ \mathrm{N}}

La força del suport apunta radialment cap enfora. Com que les dues forces es compensen:

a⃗=0⃗ \boxed{\vec a=\vec 0}

e) Camp i acceleració real

El camp en aquest punt continua sent 0,334 N/kg0{,}334\ \mathrm{N/kg}, encara que el cos estigui sostingut. L’acceleració real és zero perquè depèn de totes les forces, no només de la gravetat.

Tipus PAU

3On s’anul·la el camp?

Dues masses estan separades 12,0 km12{,}0\ \mathrm{km}:

MA=1,60×1013 kg,xA=0 M_A=1{,}60\times10^{13}\ \mathrm{kg},\quad x_A=0
MB=4,00×1012 kg,xB=12,0 km \begin{gathered} M_B=4{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg},\\ x_B=12{,}0\ \mathrm{km} \end{gathered}
  1. a
    Calcula el camp total al punt mig.
  2. b
    Troba el punt finit de l’eix xx on el camp total és zero.
  3. c
    Explica per què aquest punt queda més a prop de la massa més petita.
  4. d
    Justifica per què no hi ha cap punt de camp nul a l’esquerra d’AA ni a la dreta de BB.
  5. e
    Quina força rebria una massa de 7,00 kg7{,}00\ \mathrm{kg} situada al punt de camp nul?
Mostra la solució

a) Camp al punt mig

El punt mig és a 6000 m6000\ \mathrm{m} de cada massa:

gA,x=−G1,60×101360002=−2,96444×10−5 N/kg \begin{aligned} g_{A,x}&=-G\frac{1{,}60\times10^{13}}{6000^2}\\ &=-2{,}96444\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg} \end{aligned}
gB,x=+G4,00×101260002=+7,41111×10−6 N/kg \begin{aligned} g_{B,x}&=+G\frac{4{,}00\times10^{12}}{6000^2}\\ &=+7{,}41111\times10^{-6}\ \mathrm{N/kg} \end{aligned}
gx=−2,22×10−5 N/kg \boxed{g_x=-2{,}22\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}}

Apunta cap a AA, la massa més gran.

b) Posició del punt nul

Entre les masses, els camps tenen sentits contraris. Igualem els mòduls:

GMAx2=GMB(12000−x)2 G\frac{M_A}{x^2} =G\frac{M_B}{(12000-x)^2}

Cancel·lem GG i prenem l’arrel quadrada:

x12000−x=MAMB=4=2 \frac{x}{12000-x} =\sqrt{\frac{M_A}{M_B}} =\sqrt{4}=2
x=2(12000−x) x=2(12000-x)
3x=24000 3x=24000
x=8,00×103 m \boxed{x=8{,}00\times10^3\ \mathrm{m}}

El punt és a 8,00 km8{,}00\ \mathrm{km} d’AA i a 4,00 km4{,}00\ \mathrm{km} de BB.

c) Per què queda més a prop de la massa petita?

La massa petita crea un camp menys intens a igual distància. Perquè iguali el camp de la massa gran, cal situar-se més a prop seu. La menor distància compensa la menor massa.

d) Per què no hi ha punts nuls a l’exterior?

A l’esquerra d’AA, tots dos camps apunten a la dreta. A la dreta de BB, tots dos apunten a l’esquerra. Com que tenen el mateix sentit, no poden cancel·lar-se.

e) Força al punt nul

F⃗=mg⃗=7,00 0⃗ \vec F=m\vec g=7{,}00\,\vec 0
F⃗=0⃗ \boxed{\vec F=\vec 0}

És nul·la la força resultant, no cadascuna de les dues forces gravitatòries.