Quan té un sistema una solució, cap o infinites, i com es justifica: Gauss, rang, determinant, inversa i una primera discussió amb paràmetre. Llegeix cada apartat i juga amb la figura del costat.
12 min de lectura
8 figures interactives
3 exercicis resolts
llegeix i juga!
Què aprendràs a decidir?
La pregunta central és aquesta:
Quantes solucions té un sistema i com ho podem justificar?
Per respondre-la, connectarem quatre idees:
Gauss transforma el sistema en un altre d’equivalent, però més fàcil de llegir.
El rang indica quantes condicions independents hi ha.
El determinant, quan la matriu és quadrada, permet detectar si té rang màxim.
La inversa, quan existeix, permet resoldre AX=B mitjançant X=A−1B.
Al final hauràs de poder:
Distingir la matriu de coeficients A de la matriu ampliada (A∣B).
Calcular determinants i rangs de matrius de dimensions fins a 3×3.
Classificar un sistema i justificar-ne la classificació.
Resoldre’l o explicar per què no té solució.
Discutir un sistema amb un paràmetre sense perdre els casos excepcionals.
Abans de començar…
Una, cap o infinites?
Dues equacions amb dues incògnites són dues rectes. Les solucions són els punts que són a totes dues alhora: si es tallen, n’hi ha un; si són paral·leles, cap; si són la mateixa recta, infinites.
Amb tres incògnites passa el mateix amb plans: tres plans poden coincidir en un sol punt, compartir una recta o no tenir cap punt comú. No sempre ho podrem dibuixar, però Gauss, el rang i el determinant ho decideixen per escrit. És el que aprendràs en aquesta pàgina.
Mira el vídeo i després mou tu la recta taronja: quan deixa de tallar la blava?
Mira-ho en 42 segons
Ara prova-ho tu:
La recta blava és x + 2y = 3; la taronja, 2x + my = c. El determinant dels coeficients és m − 4: quan val 0, les rectes són paral·leles o coincideixen.
01
Comprovació inicial: què recordes?
Temps: 10 minuts. Dedica els primers 5 minuts a intentar-ho sense consultar la teoria. Després, corregeix-ho.
D1. Notació i dimensions
Considera el sistema:
{x+2y=0,y=−1.
Escriu-lo com AX=B. Indica les dimensions de A, X i B.
D2. Operacions matricials
Siguin
M=(1021),N=(021−1).
Calcula:
M+N,2M,M(2−1).
D3. Determinant
Calcula detM. Què et permet afirmar sobre la inversa de M?
D4. Primer pas de Gauss
En la matriu ampliada
(122437),
fes F2←F2−2F1. Quina equació representa la nova segona fila?
Correcció
D1.
A=(1021),X=(xy),B=(0−1).
Les dimensions són:
A:2×2,X:2×1,B:2×1.
El producte AX està definit perquè les dimensions interiors coincideixen:
La matriu ampliada és una eina per representar el sistema. No li calcularem un determinant, perquè no és quadrada.
Recordatori d’operacions
Operació
Condició
Com es calcula
A+C
Mateixes dimensions
Sumant les entrades de la mateixa posició
kA
Qualsevol escalar k
Multiplicant totes les entrades per k
AC
Columnes d’A = files de C
Fila d’A per columna de C
En general, AC i CA no són iguals. Fins i tot pot passar que un producte estigui definit i l’altre no.
03
Determinant: què ens diu i què no ens diu?
3.1. Determinant d’una matriu 2×2
det(acbd)=ad−bc.
Per exemple:
det(2111)=2⋅1−1⋅1=1.
3.2. Determinant d’una matriu 3×3
Una manera de calcular-lo és desenvolupar per la primera fila:
detadgbehcfi=a(ei−fh)−b(di−fg)+c(dh−eg).
Observa els signes: +,−,+.
Treballarem amb aquesta matriu:
A=111121112.
El seu determinant és:
detA=1(4−1)−1(2−1)+1(1−2)=3−1−1=1.
3.3. Conclusions
Per a una matriu quadrada A d’ordre n:
detA=0⟺rang(A)=n⟺A teˊ inversa.
Per tant, si AX=B té n incògnites i detA=0, té una única solució, sigui quin sigui B.
En canvi:
detA=0⟹rang(A)<n.
Això no decideix si hi ha cap solució o infinites solucions. Cal mirar també B, mitjançant la matriu ampliada.
Si el determinant és zero, no concloguis «incompatible». Conclou «cal comparar els rangs».
En aquest cas quadrat, sí que pots descartar una solució única: el rang de A és menor que el nombre d’incògnites.
04
Gauss: simplificar sense canviar les solucions
Podem fer tres operacions elementals per files:
Intercanviar dues files:Fi↔Fj.
Multiplicar una fila per un nombre no nul:Fi←kFi, amb k=0.
Sumar a una fila un múltiple d’una altra:Fi←Fi+kFj.
Aquestes operacions són reversibles. Per això, si les apliquem a tota la matriu ampliada, conserven les solucions del sistema.
Multiplicar una fila per zero no és vàlid: esborraria una condició i no podríem recuperar-la.
Exemple explicat: una única solució
Resolem:
⎩⎨⎧x+y+z=6,x+2y+z=8,x+y+2z=9.
La matriu ampliada és:
111121112689.
Fem:
F2←F2−F1,F3←F3−F1.
Obtenim:
100110101623.
Ara llegim les equacions de baix a dalt:
z=3,y=2,x+2+3=6.
Per tant:
(x,y,z)=(1,2,3).
Comprovació en el sistema original
1+2+3=6,1+2⋅2+3=8,1+2+2⋅3=9.
Les tres igualtats es compleixen. Per tant, la solució satisfà totes les condicions, no només les equacions transformades.
05
Rang i pivots
Què és el rang?
El rang és el nombre de files —o de columnes— linealment independents.
Per calcular-lo amb Gauss:
Transforma la matriu fins a obtenir una forma esglaonada.
Compta les files no nul·les, o els pivots.
Un pivot és el primer element no nul d’una fila no nul·la en una forma esglaonada. Els pivots de les files següents queden més a la dreta.
En l’exemple anterior, la part de coeficients queda:
100110101.
Hi ha tres pivots, de manera que:
rang(A)=3.
La matriu ampliada també té tres pivots:
rang(A∣B)=3.
No comptis les files no nul·les abans de fer Gauss. Dues files no nul·les poden aportar la mateixa informació.
Per exemple:
(1224)⟶(1020).
La segona fila inicial era el doble de la primera. Per això, el rang és 1, no 2.
Una altra eina: els menors
Un menor d’ordre 2 és el determinant d’una submatriu 2×2.
En una matriu 3×3:
Si el determinant és no nul, el rang és 3.
Si el determinant és zero però algun menor d’ordre 2 és no nul, el rang és 2.
Si tots aquests menors són zero, però hi ha alguna entrada no nul·la, el rang és 1.
La matriu nul·la té rang 0.
En aquesta sessió, Gauss serà el procediment principal, perquè també permet llegir les solucions.
06
Compatibilitat: comparar dos rangs
Anomenem n el nombre d’incògnites.
El criteri de Rouché–Frobenius estableix:
Comparació
Classificació
Solucions
rang(A)=rang(A∣B)
Sistema incompatible, SI
Cap
rang(A)=rang(A∣B)=n
Sistema compatible determinat, SCD
Una
rang(A)=rang(A∣B)<n
Sistema compatible indeterminat, SCI
Infinites
Per què?
Si l’ampliada té més rang que A, els termes independents introdueixen una contradicció. Per això no hi ha solució.
Si els rangs coincideixen, les condicions són compatibles.
Si, a més, el rang és n, hi ha prou condicions independents per determinar totes les incògnites.
Si el rang és menor que n, queden variables lliures. Per això apareix una família de solucions.
En un sistema compatible, el nombre de variables lliures és:
n−rang(A).
Intent guiat G1: infinites solucions
⎩⎨⎧x+y+z=6,x+2y+z=8,2x+3y+2z=14.
Escriu (A∣B).
Fes F2←F2−F1 i F3←F3−2F1.
Elimina la nova tercera fila amb la segona.
Compara els rangs amb n=3.
Pren z=λ, amb λ∈R, i expressa totes les solucions.
Intent guiat G2: cap solució
Repeteix G1, però canvia el terme independent de la tercera equació de 14 a 15.
Abans de calcular: què creus que passarà? La tercera equació té el mateix costat esquerre que la suma de les dues primeres, però exigeix un resultat diferent.
Resposta: un quadern costa 2 €, una carpeta 3 € i un retolador 4 €.
Comprovació:
2+3+4=9,2⋅2+3+4=11,2+2⋅3+3⋅4=20.
Els tres preus són positius. Per tant, la solució compleix les equacions i les condicions del context.
09
Primera discussió d’un sistema amb paràmetre
Un paràmetre, com ara a, representa un nombre real fix que encara no hem concretat.
Discutir un sistema vol dir classificar-lo per a tots els valors del paràmetre. Substituir a=2 i resoldre només aquell sistema no és una discussió completa.
Exemple final
⎩⎨⎧x+y+z=3,x+ay+z=3,x+y+(a+1)z=4.
Pas 1. Trobar els valors excepcionals
La matriu de coeficients és:
A(a)=1111a111a+1.
Restem la primera fila a la segona i a la tercera:
1001a−1010a.
Sumar a una fila un múltiple d’una altra no canvia el determinant. Com que la matriu resultant és triangular:
detA(a)=1⋅(a−1)⋅a.
Per tant:
detA(a)=a(a−1).
Els valors excepcionals són a=0 i a=1.
Restar un múltiple d’una altra fila conserva el determinant. En canvi, intercanviar files en canvia el signe, i multiplicar una fila per k multiplica el determinant per k.
Pas 2. Fer Gauss sense dividir encara
(A∣B)⟶1001a−1010a301.
Ara separem els casos. Encara no dividim per a ni per a−1, perquè aquestes expressions poden ser zero.