Per a quins valors d’un paràmetre un sistema té una, cap o infinites solucions, i com s’aïlla X en una equació matricial sense canviar l’ordre dels productes. Llegeix cada apartat i juga amb la figura del costat.
10 min de lectura
7 figures interactives
3 exercicis resolts
llegeix i juga!
En aquest tema has de distingir dues tasques:
Discutir un sistema vol dir determinar quantes solucions té segons el valor del paràmetre.
Resoldre un sistema vol dir trobar aquestes solucions quan existeixen.
L’ordre importa: primer discuteixes el sistema i després resols els casos compatibles. Així evites dividir per una expressió que pot ser zero i perdre algun cas.
Abans de començar…
Per a quins valors d’a?
Un sistema de tres equacions amb tres incògnites són tres plans. Si els coeficients depenen d’un paràmetre a, en canviar a els plans giren i es desplacen.
Per a gairebé tots els valors, els tres plans es tallen en un sol punt. Però hi ha valors concrets en què dos plans passen a ser el mateix pla, o es tornen paral·lels, i la solució única desapareix. Trobar aquests valors i estudiar-los un per un és discutir el sistema.
Mira el vídeo i després mou tu a: per a quins valors deixa d’haver-hi un sol punt comú?
Mira-ho en 41 segons
Ara prova-ho tu:
És el sistema de l’apartat 3: x + y + z = 3, x + ay + z = a + 2 i x + y + (a − 1)z = 4. Arrossega la caixa per girar-la.
01
El teorema de Rouché–Frobenius: què et diu i com l’apliques
Un sistema de tres equacions amb tres incògnites es pot escriure com
AU=B,U=xyz,
on:
A és la matriu de coeficients;
B és la columna dels termes independents;
(A∣B) és la matriu ampliada, que s’obté afegint B a la dreta d’A.
El teorema de Rouché–Frobenius relaciona els rangs amb les solucions:
Comparació dels rangs
Tipus de sistema
Solucions
rang(A)=rang(A∣B)=3
Compatible determinat, SCD
Una única solució
rang(A)=rang(A∣B)<3
Compatible indeterminat, SCI
Infinites solucions
rang(A)<rang(A∣B)
Incompatible, SI
Cap solució
Per què funciona aquesta comparació?
Si afegir els termes independents augmenta el rang, aquests introdueixen una condició que contradiu les equacions de coeficients. Per això el sistema no té solució.
Si els rangs coincideixen, no hi ha contradicció. Per això el sistema és compatible.
Si, a més, el rang és igual al nombre d’incògnites, totes queden determinades. Si el rang és menor, queden variables lliures.
En un sistema compatible amb tres incògnites, el nombre de variables lliures és
3−rang(A).
Per exemple, si el rang és 2, necessites una variable lliure.
02
Com discutir un sistema 3×3 amb un paràmetre
Suposa que els coeficients depenen d’un paràmetre a.
Pas 1. Calcula det(A)
Si
det(A)=0,
aleshores A té rang 3. Com que la matriu ampliada té només tres files, el seu rang també és 3.
Per tant, tots els valors del paràmetre que fan el determinant no nul donen un SCD.
Pas 2. Troba els valors crítics
Resol
det(A)=0.
Les solucions d’aquesta equació són els valors crítics: els valors en què el rang d’A deixa de ser 3.
Determinant zero no vol dir sistema incompatible.
Vol dir que has d’estudiar els rangs: el sistema pot tenir infinites solucions o no tenir-ne cap.
Pas 3. Estudia cada valor crític per separat
Substitueix el valor a la matriu ampliada i aplica Gauss.
En una matriu esglaonada:
el nombre de files no nul·les de la part de coeficients dona rang(A);
el nombre de files no nul·les de tota la matriu dona rang(A∣B).
Dues files són especialment importants:
(000∣0)
representa 0=0. No imposa cap condició nova.
En canvi,
(000∣c),c=0,
representa 0=c. Com que aquesta igualtat és impossible, el sistema és incompatible.
Pas 4. Resol els casos compatibles
Si és SCD, troba l’única solució.
Si és SCI, tria les variables lliures i expressa les altres en funció d’aquestes.
No divideixis per una expressió amb el paràmetre abans de separar els casos en què aquesta expressió és zero.
03
Exemple resolt: un sistema amb els tres tipus de compatibilitat
Discutim i resolem
⎩⎨⎧x+y+z=3,x+ay+z=a+2,x+y+(a−1)z=4.
Les matrius són
A=1111a111a−1,B=3a+24.
3.1. Determinant i valors crítics
Fem les operacions
F2←F2−F1,F3←F3−F1.
Aquestes operacions no canvien el determinant. Per tant,
det(A)=1001a−1010a−2=(a−1)(a−2).
Els valors crítics són
a=1ia=2.
Sobre la matriu ampliada, les mateixes operacions donen
(A∣B)∼1001a−1010a−2∣∣∣3a−11.
Ara separem els casos.
3.2. Cas a=1,2: una única solució
Com que det(A)=0,
rang(A)=rang(A∣B)=3.
Per tant, el sistema és SCD.
La forma esglaonada correspon a
⎩⎨⎧x+y+z=3,(a−1)y=a−1,(a−2)z=1.
Com que en aquest cas a−1 i a−2 no són zero, podem dividir:
y=1,z=a−21.
Substituint a la primera equació,
x=3−1−a−21=2−a−21.
La solució és
(x,y,z)=(2−a−21,1,a−21),a=1,2.
Encara que aquesta expressió es pugui calcular per a a=1, no descriu totes les solucions d’aquell cas, perquè l’hem obtinguda dividint per a−1.
3.3. Cas a=1: infinites solucions
Substituïm a=1:
10010010−1∣∣∣301.
Hi ha dues files independents en la part de coeficients i també en l’ampliada:
rang(A)=rang(A∣B)=2<3.
Per tant, és SCI i té una variable lliure.
Les equacions que queden són
x+y+z=3,−z=1.
D’aquí,
z=−1,x+y=4.
Triem y=t, amb t∈R. Aleshores,
x=4−t.
Totes les solucions són
(x,y,z)=(4−t,t,−1),t∈R.
La variable lliure no és una incògnita que hàgim deixat sense resoldre: representa totes les possibilitats que permet el sistema.
3.4. Cas a=2: cap solució
Substituïm a=2:
100110100∣∣∣311.
La part de coeficients té rang 2, però l’ampliada té rang 3:
rang(A)=2,rang(A∣B)=3.
La darrera fila exigeix 0=1. A causa d’aquesta contradicció, el sistema és SI.
Resum de la discussió
Valor d’a
rang(A)
rang(A∣B)
Resultat
a=1,2
3
3
SCD
a=1
2
2
SCI
a=2
2
3
SI
04
Equacions matricials: la inversa i el costat de multiplicació
En una equació matricial, X és una matriu desconeguda.
Abans de resoldre, comprova:
Que les dimensions permeten fer les operacions.
Que la matriu que vols invertir és quadrada.
Que el seu determinant és diferent de zero.
La idea principal és: la inversa ha de quedar al costat que permet cancel·lar A.
Això és necessari perquè, en general,
AB=BA.
4.1. Equació AX=B
Multipliquem per l’esquerra per A−1:
A−1(AX)=A−1B.
Com que A−1A=I,
IX=A−1B.
Per tant,
X=A−1B.
4.2. Equació XA=B
Ara multipliquem per la dreta per A−1:
(XA)A−1=BA−1.
Com que AA−1=I,
XI=BA−1.
Per tant,
X=BA−1.
4.3. Equació AX+B=C
Primer restem B:
AX=C−B.
Després multipliquem per l’esquerra per A−1:
X=A−1(C−B).
No és correcte escriure (C−B)A−1: aquest canvi d’ordre correspondria a una altra equació.
Si A no té inversa
Si det(A)=0, aquestes fórmules no es poden aplicar. Això no implica que l’equació matricial no tingui solució.
Per exemple, en AX=B, cada columna d’X ha de resoldre un sistema amb matriu de coeficients A i terme independent igual a la columna corresponent de B. Pots estudiar aquests sistemes amb Gauss i Rouché–Frobenius.
05
Exemple resolt: el costat de multiplicació canvia el resultat
Prenem
ABC=(1123)=(1201)=(4325).
Primer comprovem que A és invertible:
det(A)=1⋅3−2⋅1=1=0.
Per a una matriu 2×2,
(acbd)−1=ad−bc1(d−c−ba).
Així,
A−1=(3−1−21).
Equació AX=B
X=A−1B=(3−1−21)(1201)=(−11−21).
Comprovació:
AX=(1123)(−11−21)=(1201)=B.
Equació XA=B
X=BA−1=(1201)(3−1−21)=(35−2−3).
Comprovació:
XA=(35−2−3)(1123)=(1201)=B.
Les solucions són diferents perquè A−1B i BA−1 no són el mateix producte.
Equació AX+B=C
Primer,
C−B=(3124).
Per tant,
X=A−1(C−B)=(3−1−21)(3124)=(7−2−22).
Comprovem:
AX=(3124)=C−B.
En sumar-hi B, obtenim C, tal com demana l’equació.
06
Aplicació contextualitzada: preparar lots de material
Una entitat prepara tres tipus de lots:
Tipus de lot
Llibretes
Bolígrafs
Carpetes
I
1
1
1
II
1
3
1
III
1
1
2
Ha utilitzat 30 llibretes, 50 bolígrafs i 45 carpetes. Volem saber quants lots de cada tipus ha preparat.
Traduïm la informació a equacions
Definim x, y i z com els nombres de lots de tipus I, II i III, respectivament.
Com que cada lot conté una llibreta,
x+y+z=30.
Com que els lots de tipus II contenen tres bolígrafs,
x+3y+z=50.
Com que els lots de tipus III contenen dues carpetes,
x+y+2z=45.
El sistema és
111131112xyz=305045.
Comprovem si hi ha una única resposta
Restant la primera fila a les altres dues, el determinant queda
det(A)=100120101=2=0.
Com que el determinant és no nul, les dades determinen una única combinació de lots.
Resolem
Restem la primera equació a la segona:
2y=20⇒y=10.
Restem la primera a la tercera:
z=15.
Finalment,
x=30−10−15=5.
L’entitat ha preparat 5 lots de tipus I, 10 de tipus II i 15 de tipus III.
La resposta també és vàlida en el context: els tres nombres són enters i no negatius. Si haguéssim obtingut un nombre negatiu de lots, el sistema tindria solució algebraica, però aquesta no seria admissible en el problema.
07
Exemple de síntesi de tipus PAU
Considerem
Ak=10101111k,b=123.
Volem discutir i resoldre AkU=b. Després, per a k=3, resoldrem una equació matricial.
7.1. Discussió i resolució del sistema
Fem
F3←F3−F1−F2.
Obtenim
(Ak∣b)∼10001011k−2∣∣∣120.
Per tant,
det(Ak)=k−2.
Si k=2
El determinant no és zero, de manera que
rang(Ak)=rang(Ak∣b)=3.
És SCD. La darrera equació és
(k−2)z=0.
Com que k−2=0, tenim z=0. Les altres equacions donen x=1 i y=2.
(x,y,z)=(1,2,0),k=2.
Observa que el valor de la solució no canvia amb k, tot i que sí que canvia la matriu.
Si k=2
La darrera fila és completament nul·la. Per tant,
rang(A2)=rang(A2∣b)=2.
És SCI. Queden
x+z=1,y+z=2.
Prenem z=t. Aleshores,
(x,y,z)=(1−t,2−t,t),t∈R.
7.2. Equació matricial per a k=3
Resolem
XA3+D=I3,D=100010000.
Primer comprovem que la inversa existeix:
det(A3)=3−2=1=0.
Calculant-la per Gauss sobre (A3∣I3), obtenim
A3−1=21−112−1−1−11.
Aïllem el producte que conté X:
XA3=I3−D.
Com que A3 és a la dreta d’X, multipliquem per la dreta per A3−1:
Una resposta completa no ha de ser llarga, però sí que ha de mostrar què has calculat i què en dedueixes.
En una discussió amb paràmetre
Escriu:
El determinant i els valors que l’anul·len.
La classificació dels valors no crítics.
Els dos rangs per a cada valor crític.
La classificació corresponent.
Les solucions dels casos compatibles, si te les demanen.
Per exemple:
Per a a=1, els dos rangs són 2. Com que coincideixen i són menors que el nombre d’incògnites, el sistema és compatible indeterminat i té una variable lliure.
Aquesta frase connecta el càlcul dels rangs amb la conclusió.
En una equació matricial
Deixa constància de:
det(A)=0, per justificar que existeix A−1;
el costat pel qual multipliques;
el resultat de X;
una comprovació substituint a l’equació inicial.
Idees essencials
Si el determinant és no nul, un sistema quadrat és SCD. Si és nul, cal comparar els rangs de la matriu de coeficients i de l’ampliada.
Quan A és quadrada i det(A)=0, les fórmules són:
AX=BXA=BAX+B=C⇒X=A−1B,⇒X=BA−1,⇒X=A−1(C−B).
Practica
Posa’t a prova
Tres exercicis resolts pas a pas, de menys a més difícils. Intenta’ls abans d’obrir les pistes i la solució.
Bàsic
1Tres equacions matricials, tres aïllaments
Siguin
ABC=(2111)=(1021)=(4213).
a
Comprova que A té inversa i calcula-la.
b
Resol AX=B.
c
Resol XA=B.
d
Resol AX+B=C.
e
Comprova les tres solucions substituint-les a les equacions corresponents. Explica per què les solucions de b) i c) són diferents.
Pista 1
Calcula primer el determinant d’A.
Pista 2
En AX=B, multiplica per l’esquerra per A−1.
Pista 3
En XA=B, multiplica per la dreta per A−1.
Pista 4
En AX+B=C, resta primer B. No canviïs l’ordre dels factors.
Les solucions de b) i c) són diferents perquè
A−1B=BA−1.
El producte de matrius no és commutatiu.
Intermedi
2Dos valors crítics amb conseqüències diferents
Considera el sistema
⎩⎨⎧x+y+z=4,x+ay+z=a+3,x+y+(a+1)z=5.
a
Calcula el determinant de la matriu de coeficients i identifica els valors crítics.
b
Discuteix el sistema segons a. Presenta el resultat en una taula amb els dos rangs i la classificació.
c
Resol el sistema per als valors no crítics.
d
Resol el cas compatible indeterminat amb una variable lliure.
e
Explica quina equació impossible apareix en el cas incompatible.
Pista 1
Resta la primera fila de les altres dues.
Pista 2
El determinant queda com un producte de dos factors senzills.
Pista 3
Un valor crític anul·la una fila sencera; l’altre deixa una fila amb coeficients zero i terme independent no nul.
Pista 4
En el cas indeterminat, fixa z i expressa x i y amb una variable lliure.
Mostra la solució
a
Restem la primera fila de les altres dues:
(A∣b)∼1001a−1010a∣∣∣4a−11.
Per tant,
det(A)=a(a−1).
Els valors crítics són a=0 i a=1.
b)
Valor d’a
Rang d’A
Rang de l’ampliada
Tipus
a=0,1
3
3
SCD
a=0
2
3
SI
a=1
2
2
SCI
Per a a=0, la darrera fila té la part de coeficients nul·la però terme independent 1. Per això el rang de l’ampliada és més gran.
Per a a=1, la segona fila és completament nul·la. Com que els rangs coincideixen i són menors que 3, hi ha infinites solucions.
c
Si a=0,1,
y=1,z=a1.
La primera equació dona
x=4−1−a1=3−a1.
Així,
(x,y,z)=(3−a1,1,a1).
d
Si a=1, tenim
z=1,x+y=3.
Prenent y=t,
(x,y,z)=(3−t,t,1),t∈R.
e
Si a=0, la darrera equació reduïda és
0=1.
Aquesta contradicció fa que no hi hagi cap solució.
Tipus PAU
3Tipus PAU: discussió completa i resolució
Considera el sistema
⎩⎨⎧x+y+z=4,2x+(a+2)y+3z=a+9,x+2y+(a+1)z=6.
a
Calcula el determinant de la matriu de coeficients i determina per a quins valors d’a el sistema és compatible determinat.
b
Estudia els valors crítics comparant el rang de la matriu de coeficients amb el de l’ampliada.
c
Resol el cas compatible indeterminat.
d
Troba la solució en funció d’a per als valors que fan el sistema compatible determinat.
e
Resol el sistema per a a=0 i comprova el resultat en les tres equacions.
Pista 1
Fes F2←F2−2F1 i F3←F3−F1.
Pista 2
A la part inferior apareixerà
Pista 3
Els valors crítics són les arrels d’a2−1.
Pista 4
Per a cada valor crític, compara les dues equacions reduïdes.
Pista 5
Per al cas general, resol primer el sistema de dues equacions en y,z i després calcula x.
Mostra la solució
a
La matriu ampliada és
1211a+2213a+1∣∣∣4a+96.
Fem
F2←F2−2F1,F3←F3−F1.
Obtenim
1001a111a∣∣∣4a+12.
Per tant,
det(A)=a2−1=(a−1)(a+1).
El sistema és SCD si
a=−1,1.
b
Estudiem els valors crítics.
Per a a=1:100111111∣∣∣422.
Les dues darreres files coincideixen. Els dos rangs són 2, de manera que és SCI.
Per a a=−1:1001−1111−1∣∣∣402.
Sumant les dues darreres files apareix
(000∣2).
Per tant,
rang(A)=2,rang(A∣b)=3,
i és SI.
Valor d’a
Rang d’A
Rang de l’ampliada
Tipus
a=−1,1
3
3
SCD
a=1
2
2
SCI
a=−1
2
3
SI
c
Si a=1, queden
x+y+z=4,y+z=2.
Així, x=2. Prenem z=t, de manera que y=2−t:
(x,y,z)=(2,2−t,t),t∈R.
d
Per a a=−1,1, resolem
ay+z=a+1,y+az=2.
Multipliquem la segona equació per a i li restem la primera:
(a2−1)z=2a−(a+1)=a−1.
Com que a=1,−1,
z=(a−1)(a+1)a−1=a+11.
Ara, de y+az=2,
y=2−a+1a=a+1a+2.
Finalment,
x=4−y−z=4−a+1a+3=a+13a+1.
Per tant,
(x,y,z)=(a+13a+1,a+1a+2,a+11),a=−1,1.
Encara que les expressions es puguin calcular per a a=1, només donarien una de les infinites solucions d’aquell cas. La fórmula s’ha obtingut en el cas SCD.