Original Academia Original Academia

Camp gravitatori · Capítol 1

Les lleis de Kepler

Abans de saber per què es mouen, els astrònoms ja sabien com es mouen: Kepler ho va resumir en tres lleis a partir de les observacions de Tycho Brahe.

  • 2 min de lectura
  • 1 figures interactives
  • 0 exercicis resolts

Primera llei de Kepler: les òrbites són el·líptiques

Els planetes descriuen el·lipses amb el Sol en un dels focus. El mateix model serveix per a un satèl·lit que orbita al voltant d’un planeta.

Una el·lipse té dos focus. L’astre central ocupa un focus, no el centre geomètric. Per això, la distància entre el cos orbitant i l’astre no és constant.

Els dos punts que ens interessen més són:

  • Periheli: punt més pròxim al Sol.
  • Afeli: punt més allunyat del Sol.

Els noms generals són periastre i apoastre, també aplicables a una òrbita al voltant d’una altra estrella. Per a una òrbita al voltant de la Terra, els noms específics són perigeu i apogeu. Les relacions físiques són les mateixes.

Si rpr_p és la distància mínima i rar_a la màxima:

a=rp+ra2 \boxed{a=\frac{r_p+r_a}{2}}

Per tant:

rp+ra=2a r_p+r_a=2a

El semieix major aa és la magnitud que entra en la tercera llei de Kepler. De vegades s’anomena «distància mitjana», però no l’has d’identificar amb una mitjana temporal de totes les distàncies.

El cercle és un cas particular

Quan rp=rar_p=r_a, l’el·lipse es converteix en un cercle:

rp=ra=a=r r_p=r_a=a=r

Conseqüència: totes les expressions que trobarem per a el·lipses han de recuperar els resultats de les òrbites circulars quan a=ra=r.

Segona llei de Kepler: àrees iguals en temps iguals

El segment que uneix el cos amb l’astre central escombra àrees iguals durant intervals de temps iguals.

Això implica que el cos:

  • es mou més de pressa a prop de l’astre;
  • es mou més lentament lluny de l’astre.
Una el·lipse amb l'astre en un focus i dues àrees escombrades en el mateix temps: una curta i ampla prop de l'astre i una llarga i estreta lluny; totes dues valen el mateix.Una el·lipse amb l'astre en un focus i dues àrees escombrades en el mateix temps: una curta i ampla prop de l'astre i una llarga i estreta lluny; totes dues valen el mateix.
En el mateix temps Δt\Delta t, el radi escombra la mateixa àrea: a prop de l'astre recorre un arc més llarg, és a dir, va més de pressa.

Tercera llei de Kepler: període i mida de l’òrbita

La constant 4π2/GM4\pi^2/GM surt d’igualar la gravetat a la força centrípeta en una òrbita circular: ho tens a Període i radi d’una òrbita circular.

Per a cossos que orbiten al voltant del mateix astre:

T2∝a3 \boxed{T^2\propto a^3}

En el model M≫mM\gg m:

T2=4π2GM a3 \boxed{T^2=\frac{4\pi^2}{GM}\,a^3}

Per tant:

T2a3=4π2GM \boxed{\frac{T^2}{a^3}=\frac{4\pi^2}{GM}}

Com més gran és l’òrbita, més llarg és el període. La dependència concreta és:

T∝a3/2 T\propto a^{3/2}

Si compares dues òrbites al voltant del mateix astre:

T12T22=a13a23 \boxed{\frac{T_1^2}{T_2^2}=\frac{a_1^3}{a_2^3}}

La constant T2/a3T^2/a^3 depèn de la massa central. No és la mateixa per a òrbites al voltant d’astres de masses diferents.