Camp gravitatori · Capítol 1
Les lleis de Kepler
Abans de saber per què es mouen, els astrònoms ja sabien com es mouen: Kepler ho va resumir en tres lleis a partir de les observacions de Tycho Brahe.
Primera llei de Kepler: les òrbites són el·líptiques
Els planetes descriuen el·lipses amb el Sol en un dels focus. El mateix model serveix per a un satèl·lit que orbita al voltant d’un planeta.
Una el·lipse té dos focus. L’astre central ocupa un focus, no el centre geomètric. Per això, la distància entre el cos orbitant i l’astre no és constant.
Els dos punts que ens interessen més són:
- Periheli: punt més pròxim al Sol.
- Afeli: punt més allunyat del Sol.
Els noms generals són periastre i apoastre, també aplicables a una òrbita al voltant d’una altra estrella. Per a una òrbita al voltant de la Terra, els noms específics són perigeu i apogeu. Les relacions físiques són les mateixes.
Si
Per tant:
El semieix major
El cercle és un cas particular
Quan
Conseqüència: totes les expressions que trobarem per a el·lipses han de recuperar els resultats de les òrbites circulars quan
Segona llei de Kepler: àrees iguals en temps iguals
El segment que uneix el cos amb l’astre central escombra àrees iguals durant intervals de temps iguals.
Això implica que el cos:
- es mou més de pressa a prop de l’astre;
- es mou més lentament lluny de l’astre.


Tercera llei de Kepler: període i mida de l’òrbita
La constant
Per a cossos que orbiten al voltant del mateix astre:
En el model
Per tant:
Com més gran és l’òrbita, més llarg és el període. La dependència concreta és:
Si compares dues òrbites al voltant del mateix astre:
La constant