Newton va trobar la força que hi ha darrere de les lleis de Kepler: dues masses qualssevol s’atrauen, i la mateixa llei val per a una poma i per a la Lluna.
5 min de lectura
1 figures interactives
1 exercicis resolts
Llei de gravitació universal
Dues masses puntuals, M i m, separades una distància r, s’atrauen amb una força de mòdul:
F=Gr2Mm
Símbol
Significat
Unitat del SI
F
Mòdul de la força gravitatòria
N
M, m
Masses dels dos cossos
kg
r
Distància entre les masses
m
G
Constant de gravitació universal
Nm2/kg2
G≈6,67×10−11Nm2/kg2
Quines conseqüències té aquesta llei?
Si una massa es duplica, mantenint la resta igual, la força es duplica, perquè F és proporcional a cadascuna de les masses.
Si la distància es duplica, la força passa a ser una quarta part, perquè la distància apareix al quadrat en el denominador:
F′=22F=4F
Si la distància es triplica, la força passa a ser una novena part.
La gravetat disminueix amb la distància, però no disminueix de manera proporcional a 1/r, sinó a 1/r2.
Quina distància has de posar a la fórmula?
La distància r es mesura entre els centres dels cossos, quan els podem tractar com a masses puntuals o com a cossos esfèrics amb distribució de massa esfèricament simètrica, sense que se superposin.
En els problemes habituals amb un planeta, considerem el planeta esfèric i el cos que hi ha a prop prou petit per tractar-lo com una massa puntual.
Cos a una altura h sobre la superfície
Si el planeta té radi R, la distància del seu centre al cos és:
r=R+h
Per tant:
F=G(R+h)2Mm
L’altura h es mesura des de la superfície, però la fórmula necessita la distància des del centre. Per això cal sumar el radi del planeta i l’altura.
L'altura h es compta des de la superfície; la distància de la fórmula, r=R+h, des del centre.
La relació r=R+h no serveix només per a la força. A totes les fórmules gravitatòries (F, g, la velocitat orbital, el període, l’energia potencial) has d’introduir r, no h, perquè totes mesuren la distància des del centre del planeta. Per exemple, a una altura h el camp és g=GM/(R+h)2.
Cos a la superfície
Si h=0, aleshores:
r=R⇒F=GR2Mm
Compte!
Error que cal evitar: substituir r només per l’altura. Un cos a la superfície té altura zero, però la seva distància al centre del planeta és R, no zero.
Abans de substituir les dades, passa totes les distàncies a metres. Per exemple:
400km=4,00×105m
Direcció i sentit de la força gravitatòria
La força és un vector. Per descriure-la, no n’hi ha prou amb calcular-ne el mòdul.
Per a dues masses puntuals:
Direcció: la recta que uneix les dues masses.
Sentit: cap a la massa que produeix l’atracció.
Mòdul:F=GMm/r2.
La força sobre un cos proper a un planeta apunta, per tant, cap al centre del planeta.
Les dues masses s’atrauen mútuament: cadascuna exerceix sobre l’altra una força del mateix mòdul i de sentit contrari. Aquestes forces no es cancel·len sobre un mateix cos, perquè actuen sobre cossos diferents.
Com expressem el sentit amb un signe?
Si definim r^ com el vector unitari que apunta des de la massa M cap al cos m, la força sobre m és:
F=−Gr2Mmr^
El signe menys indica que la força apunta en sentit contrari a r^: cap a M.
r^ va de M cap a m; la força sobre m va al revés, cap a M. I m estira M amb una força igual i de sentit contrari.
A la fórmula del mòdul, F=GMm/r2, no posem aquest signe, perquè el mòdul no és negatiu.
Exemple resoltGravitació i distància entre centres
Dues esferes de masses 10,0kg i 20,0kg, amb radis de 10,0cm i 15,0cm, tenen una separació entre superfícies de 25,0cm. Suposem que la distribució de massa de cada esfera té simetria esfèrica.
Les unitats es redueixen a newtons: es cancel·len kg2 i m2.
Direcció i sentit:
Situa l’esfera 1 a l’esquerra i l’esfera 2 a la dreta: la força sobre l’esfera 1 apunta a la dreta i la força sobre l’esfera 2, a l’esquerra.
Les forces segueixen la recta entre centres i cadascuna apunta cap a l’altra esfera.
5. Té sentit?
Sí: la força és molt petita, com correspon a masses quotidianes separades mig metre. Totes dues esferes reben una força del mateix mòdul, tot i tenir masses diferents.
Si haguéssim utilitzat 0,250m com a r, hauríem obtingut una força quatre vegades massa gran.
Exemple resoltCanvien les masses i la distància
Partim d’una força gravitatòria F. La primera massa es duplica, la segona es triplica i la distància entre centres es duplica.
1. Dades
m1′m2′r′=2m1=3m2=2r
2. Què busquem?
El factor pel qual canvia la força: F′/F.
3. Fórmula
FF′=m1m1′m2m2′(r′r)2
4. Càlcul
FF′=2⋅3⋅(21)2=46=1,5F′=1,5F
La força nova és un 50 % més gran. El factor 1,5 no té unitats; si F és en newtons, F′ també.
5. Té sentit?
Sí: el canvi de masses multiplica la força per 6, però duplicar la distància la divideix per 4. El resultat net és multiplicar-la per 6/4=1,5. Continua sent una força atractiva.
Practica
Posa’t a prova
Intermedi
1La distància correcta: entre centres
Dues esferes amb distribució de massa esfèricament simètrica tenen:
Masses: 12,0kg i 18,0kg.
Radis: 8,0cm i 12,0cm.
Separació entre les superfícies més properes: 30,0cm.
a
Fes un esquema i calcula la distància entre centres.
b
Calcula la força gravitatòria entre les esferes.
c
Un alumne utilitza r=0,300m. Calcula quin resultat obtindria.
d
Per quin factor és més gran el resultat incorrecte que el correcte? Explica per què l’error augmenta la força calculada.
Mostra la solució
a) Distància entre centres
R1dR2=0,080m=0,300m=0,120m
L’esquema de distàncies és:
Del centre 1 al centre 2 recorrem, en aquest ordre: el radi R1 fins a la superfície de l’esfera 1, l’espai d fins a la superfície de l’esfera 2 i el radi R2 fins al seu centre.