Original Academia Original Academia

Camp gravitatori · Capítol 3

El camp gravitatori

Una massa modifica l’espai que l’envolta: qualsevol altra massa que hi posis rep una força. Aquesta propietat de l’espai és el camp gravitatori.

  • 6 min de lectura
  • 1 figures interactives
  • 2 exercicis resolts

Camp gravitatori en un punt

El camp gravitatori indica la força gravitatòria per unitat de massa que rebria un cos situat en aquell punt:

g⃗=F⃗m \boxed{\vec g=\frac{\vec F}{m}}

Per tant, si coneixem el camp, podem calcular la força sobre un cos de massa mm:

F⃗=mg⃗ \boxed{\vec F=m\vec g}

El camp existeix encara que no hi posem cap cos. El cos ens serveix per descriure o mesurar l’efecte del camp.

Com que gg és inversament proporcional a r2r^2, el camp augmenta a mesura que ens acostem a l'astre de massa MM, perquè rr disminueix, i es fa més feble quan ens n'allunyem. Per exemple, si la distància rr es redueix a la meitat, el camp es fa quatre vegades més intens.

Camp produït per una massa MM

A una distància rr d’una massa puntual MM, el mòdul del camp és:

g=GMr2 \boxed{g=G\frac{M}{r^2}}

La seva direcció i el seu sentit són els mateixos que els de la força sobre una massa situada en aquell punt: apunta cap a MM.

Amb el vector unitari definit abans:

g⃗=−GMr2 r^ \boxed{\vec g=-G\frac{M}{r^2}\,\hat{\boldsymbol r}}

El camp depèn de la massa que el crea i de la posició del punt, però no de la massa del cos que hi situem. En canvi, la força sobre aquest cos sí que depèn de la seva massa, perquè F⃗=mg⃗\vec F=m\vec g.

Superposició: el camp creat per diverses masses

Si diverses masses creen camp en un mateix punt PP, el camp total és la suma vectorial de les seves contribucions:

g⃗total(P)=g⃗1(P)+g⃗2(P)+⋯ \boxed{\vec g_{\text{total}}(P)=\vec g_1(P)+\vec g_2(P)+\cdots}

Per a cada massa MiM_i:

gi=GMiri2 g_i=G\frac{M_i}{r_i^2}

Aquí, rir_i és la distància des de la massa MiM_i fins al punt PP. Cada camp apunta des de PP cap a la massa que el crea.

Procediment

  1. Dibuixa les masses i el punt PP.
  2. Calcula la distància de cada massa a PP.
  3. Dibuixa a PP el vector camp produït per cada massa.
  4. Tria els eixos i els sentits positius.
  5. Calcula i suma les components dels camps.

Si treballes en dues dimensions:

gx=∑igix,gy=∑igiy g_x=\sum_i g_{ix}, \qquad g_y=\sum_i g_{iy}

Després:

∣g⃗total∣=gx2+gy2 |\vec g_{\text{total}}|=\sqrt{g_x^2+g_y^2}

No sumis directament els mòduls si els vectors tenen direccions o sentits diferents. Com que el camp és un vector, el resultat depèn tant de la intensitat de cada contribució com de la seva orientació.

Exemple resoltDues masses i un punt entre elles

Dues masses puntuals estan separades 6,00 km6{,}00\ \mathrm{km}:

  • MA=4,00×1012 kgM_A=4{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg}, a l’esquerra.
  • MB=1,00×1012 kgM_B=1{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg}, a la dreta.

El punt PP és al mig, a 3,00×103 m3{,}00\times10^3\ \mathrm{m} de cadascuna. Prenem la dreta com a sentit positiu.

El camp d’AA apunta cap a l’esquerra:

gAx=−GMAr2=−2,96×10−5 N/kg g_{Ax}=-G\frac{M_A}{r^2} =-2{,}96\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}

El camp de BB apunta cap a la dreta:

gBx=+GMBr2=+7,41×10−6 N/kg g_{Bx}=+G\frac{M_B}{r^2} =+7{,}41\times10^{-6}\ \mathrm{N/kg}

Per tant:

gtotal,x=gAx+gBx g_{\text{total},x}=g_{Ax}+g_{Bx}
gtotal,x=−2,22×10−5 N/kg \boxed{g_{\text{total},x}=-2{,}22\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}}

El camp resultant apunta cap a l’esquerra. Les distàncies són iguals, però AA té més massa; per això la seva contribució és més intensa i determina el sentit del resultat.

Dues masses separades 6 km, la de l'esquerra quatre vegades més gran, i el punt P al mig: el camp d'A, cap a l'esquerra, és quatre vegades el de B, cap a la dreta; el total apunta a l'esquerra amb tres unitats.Dues masses separades 6 km, la de l'esquerra quatre vegades més gran, i el punt P al mig: el camp d'A, cap a l'esquerra, és quatre vegades el de B, cap a la dreta; el total apunta a l'esquerra amb tres unitats.
Al punt mig, g⃗A\vec g_A és quatre vegades g⃗B\vec g_B i de sentit contrari: el camp total apunta cap a AA.

Si les dues masses fossin iguals, al punt mig els camps tindrien el mateix mòdul i sentits contraris. En conseqüència, el camp total seria zero.

Exemple resoltCamps en una recta i punt de camp nul

Dues masses puntuals estan situades sobre l’eix xx:

  • M1=9,00⋅1012 kgM_1=9,00\cdot10^{12}\ \text{kg}, a x=0x=0.
  • M2=1,00⋅1012 kgM_2=1,00\cdot10^{12}\ \text{kg}, a x=4,00⋅103 mx=4,00\cdot10^3\ \text{m}.

Busquem: el camp a x=1,00⋅103 mx=1,00\cdot10^3\ \text{m} i el punt on el camp total és nul.

Pas 1. Dibuixem els sentits

Prenem positiu cap a la dreta:

M₁ ●────── P ──────────────────● M₂
          ← g₁      g₂ →

A PP, el camp de M1M_1 és negatiu i el de M2M_2 és positiu.

Les distàncies són:

r1=1,00⋅103 mr2=4,00⋅103 m−1,00⋅103 m=3,00⋅103 m. \begin{aligned} r_1&=1,00\cdot10^3\ \text{m}\\ r_2&=4,00\cdot10^3\ \text{m}-1,00\cdot10^3\ \text{m}\\ &=3,00\cdot10^3\ \text{m}. \end{aligned}

Pas 2. Calculem cada camp

Per la llei de gravitació universal i la definició de camp, gi=GMi/ri2g_i=GM_i/r_i^2:

g1x=−(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(9,00⋅1012 kg)(1,00⋅103 m)2=−6,003⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{1x}&=- \frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(9,00\cdot10^{12}\ \text{kg})} {(1,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=-6,003\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}
g2x=+(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,00⋅1012 kg)(3,00⋅103 m)2=+7,411⋅10−6 N/kg. \begin{aligned} g_{2x}&=+ \frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(1,00\cdot10^{12}\ \text{kg})} {(3,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=+7,411\cdot10^{-6}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pas 3. Apliquem el principi de superposició

gx=g1x+g2x=−6,003⋅10−4 N/kg+7,411⋅10−6 N/kg=−5,93⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_x&=g_{1x}+g_{2x}\\ &=-6,003\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}+7,411\cdot10^{-6}\ \text{N/kg}\\ &=\boxed{-5,93\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

Per tant:

  • Mòdul: 5,93⋅10−4 N/kg5,93\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.
  • Direcció: l’eix xx.
  • Sentit: cap a l’esquerra.

Pas 4. Trobem el punt nul

Entre les masses, els camps s’oposen. Perquè la suma sigui nul·la, els mòduls han de ser iguals:

GM1x2=GM2(d−x)2. \frac{GM_1}{x^2}=\frac{GM_2}{(d-x)^2}.

Simplifiquem GG, reordenem i fem l’arrel quadrada amb els dos signes:

(d−xx)2=M2M1⟹d−xx=±M2M1⟹x=d1±M2/M1. \left(\frac{d-x}{x}\right)^2=\frac{M_2}{M_1} \quad\Longrightarrow\quad \frac{d-x}{x}=\pm\sqrt{\frac{M_2}{M_1}} \quad\Longrightarrow\quad x=\frac{d}{1\pm\sqrt{M_2/M_1}}.
M2M1=1,00⋅1012 kg9,00⋅1012 kg=0,3333. \sqrt{\frac{M_2}{M_1}}=\sqrt{\frac{1,00\cdot10^{12}\ \text{kg}}{9,00\cdot10^{12}\ \text{kg}}}=0,3333.
x+=4,00⋅103 m1+0,3333=3,00⋅103 m,x−=4,00⋅103 m1−0,3333=6,00⋅103 m. \begin{aligned} x_+&=\frac{4,00\cdot10^3\ \text{m}}{1+0,3333}=\boxed{3,00\cdot10^3\ \text{m}},\\ x_-&=\frac{4,00\cdot10^3\ \text{m}}{1-0,3333}=6,00\cdot10^3\ \text{m}. \end{aligned}

Com que el punt ha de ser entre les masses, 0<x<4,00⋅103 m0<x<4,00\cdot10^3\ \text{m}, la solució és x+x_+.

Comprovació: és entre les masses i queda a 1,00⋅103 m1,00\cdot10^3\ \text{m} de la massa petita. La massa gran és nou vegades més gran i queda tres vegades més lluny: el factor 32=93^2=9 compensa la diferència de masses.

Parany: l’arrel x−=6,00⋅103 mx_-=6,00\cdot10^3\ \text{m} queda fora de l’interval. No és un punt de camp nul: allà tots dos camps apunten cap a l’esquerra.

Exemple resoltSuperposició en el pla: components i angle

Calculem el camp a l’origen O=(0,0)O=(0,0), creat per dues masses puntuals:

  • M1=2,50⋅1013 kgM_1=2,50\cdot10^{13}\ \text{kg}, a (3,00⋅103, 4,00⋅103) m(3,00\cdot10^3,\ 4,00\cdot10^3)\ \text{m}.
  • M2=5,00⋅1013 kgM_2=5,00\cdot10^{13}\ \text{kg}, a (−3,00⋅103, 4,00⋅103) m(-3,00\cdot10^3,\ 4,00\cdot10^3)\ \text{m}.

Busquem: les components, el mòdul, la direcció i el sentit del camp resultant.

Pas 1. Distàncies i sentits

Les dues masses són a la mateixa distància de l’origen:

r1=r2=(3,00⋅103 m)2+(4,00⋅103 m)2=5,00⋅103 m. \begin{aligned} r_1&=r_2\\ &=\sqrt{(3,00\cdot10^3\ \text{m})^2+ (4,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=5,00\cdot10^3\ \text{m}. \end{aligned}

El camp de M1M_1 apunta amunt i a la dreta; el de M2M_2, amunt i a l’esquerra.

Pas 2. Mòduls dels camps individuals

g1=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(2,50⋅1013 kg)(5,00⋅103 m)2=6,670⋅10−5 N/kg. \begin{aligned} g_1&=\frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(2,50\cdot10^{13}\ \text{kg})} {(5,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}. \end{aligned}
g2=(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(5,00⋅1013 kg)(5,00⋅103 m)2=1,334⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_2&=\frac{(6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2)(5,00\cdot10^{13}\ \text{kg})} {(5,00\cdot10^3\ \text{m})^2}\\ &=1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pas 3. Components amb signe

Els factors geomètrics són 3/53/5 per a les components horitzontals i 4/54/5 per a les verticals:

g1x=(6,670⋅10−5 N/kg)35=+4,002⋅10−5 N/kg, g_{1x}=(6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})\frac35 =+4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g1y=(6,670⋅10−5 N/kg)45=+5,336⋅10−5 N/kg, g_{1y}=(6,670\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})\frac45 =+5,336\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g2x=−(1,334⋅10−4 N/kg)35=−8,004⋅10−5 N/kg, g_{2x}=-(1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})\frac35 =-8,004\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
g2y=(1,334⋅10−4 N/kg)45=+1,067⋅10−4 N/kg. g_{2y}=(1,334\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})\frac45 =+1,067\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.

Pas 4. Sumem per components

Pel principi de superposició:

gx=4,002⋅10−5 N/kg−8,004⋅10−5 N/kg=−4,002⋅10−5 N/kg, g_x=4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}-8,004\cdot10^{-5}\ \text{N/kg} =-4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg},
gy=5,336⋅10−5 N/kg+1,067⋅10−4 N/kg=1,601⋅10−4 N/kg. g_y=5,336\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}+1,067\cdot10^{-4}\ \text{N/kg} =1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}.

Per tant,

g⃗res=(−4,00⋅10−5 ı^+1,60⋅10−4 ȷ^) N/kg \boxed{ \vec g_{\mathrm{res}} =\left(-4,00\cdot10^{-5}\,\hat{\imath} +1,60\cdot10^{-4}\,\hat{\jmath}\right)\ \text{N/kg} }

Pas 5. Mòdul i orientació

gres=(−4,002⋅10−5 N/kg)2+(1,601⋅10−4 N/kg)2=1,65⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{\mathrm{res}}&=\sqrt{(-4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg})^2+(1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg})^2}\\ &=\boxed{1,65\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

Com que gx<0g_x<0 i gy>0g_y>0, el vector és al segon quadrant. L’angle respecte de +x+x, en sentit antihorari, és:

θ=180∘−arctan⁡(1,601⋅10−4 N/kg4,002⋅10−5 N/kg)=104∘. \theta= 180^\circ- \arctan\left( \frac{1,601\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}}{4,002\cdot10^{-5}\ \text{N/kg}} \right) =\boxed{104^\circ}.

Resultat: el camp té mòdul 1,65⋅10−4 N/kg1,65\cdot10^{-4}\ \text{N/kg} i apunta amunt i cap a l’esquerra, amb una orientació de 104∘104^\circ respecte de +x+x.

Comprovació: les components verticals se sumen; les horitzontals s’oposen i domina la de la massa més gran, situada a l’esquerra. El sentit obtingut concorda amb les posicions de les masses.

Parany: sumar g1+g2g_1+g_2 com si fossin nombres positius donaria un mòdul incorrecte: els dos camps no són paral·lels.

Practica

Posa’t a prova

Tipus PAU

1On s’anul·la el camp?

Dues masses estan separades 12,0 km12{,}0\ \mathrm{km}:

MA=1,60×1013 kg,xA=0 M_A=1{,}60\times10^{13}\ \mathrm{kg},\quad x_A=0
MB=4,00×1012 kg,xB=12,0 km \begin{gathered} M_B=4{,}00\times10^{12}\ \mathrm{kg},\\ x_B=12{,}0\ \mathrm{km} \end{gathered}
  1. a
    Calcula el camp total al punt mig.
  2. b
    Troba el punt finit de l’eix xx on el camp total és zero.
  3. c
    Explica per què aquest punt queda més a prop de la massa més petita.
  4. d
    Justifica per què no hi ha cap punt de camp nul a l’esquerra d’AA ni a la dreta de BB.
  5. e
    Quina força rebria una massa de 7,00 kg7{,}00\ \mathrm{kg} situada al punt de camp nul?
Mostra la solució

a) Camp al punt mig

El punt mig és a 6000 m6000\ \mathrm{m} de cada massa:

gA,x=−G1,60×101360002=−2,96444×10−5 N/kg \begin{aligned} g_{A,x}&=-G\frac{1{,}60\times10^{13}}{6000^2}\\ &=-2{,}96444\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg} \end{aligned}
gB,x=+G4,00×101260002=+7,41111×10−6 N/kg \begin{aligned} g_{B,x}&=+G\frac{4{,}00\times10^{12}}{6000^2}\\ &=+7{,}41111\times10^{-6}\ \mathrm{N/kg} \end{aligned}
gx=−2,22×10−5 N/kg \boxed{g_x=-2{,}22\times10^{-5}\ \mathrm{N/kg}}

Apunta cap a AA, la massa més gran.

b) Posició del punt nul

Entre les masses, els camps tenen sentits contraris. Igualem els mòduls:

GMAx2=GMB(12000−x)2 G\frac{M_A}{x^2} =G\frac{M_B}{(12000-x)^2}

Cancel·lem GG i prenem l’arrel quadrada:

x12000−x=MAMB=4=2 \frac{x}{12000-x} =\sqrt{\frac{M_A}{M_B}} =\sqrt{4}=2
x=2(12000−x) x=2(12000-x)
3x=24000 3x=24000
x=8,00×103 m \boxed{x=8{,}00\times10^3\ \mathrm{m}}

El punt és a 8,00 km8{,}00\ \mathrm{km} d’AA i a 4,00 km4{,}00\ \mathrm{km} de BB.

c) Per què queda més a prop de la massa petita?

La massa petita crea un camp menys intens a igual distància. Perquè iguali el camp de la massa gran, cal situar-se més a prop seu. La menor distància compensa la menor massa.

d) Per què no hi ha punts nuls a l’exterior?

A l’esquerra d’AA, tots dos camps apunten a la dreta. A la dreta de BB, tots dos apunten a l’esquerra. Com que tenen el mateix sentit, no poden cancel·lar-se.

e) Força al punt nul

F⃗=mg⃗=7,00 0⃗ \vec F=m\vec g=7{,}00\,\vec 0
F⃗=0⃗ \boxed{\vec F=\vec 0}

És nul·la la força resultant, no cadascuna de les dues forces gravitatòries.

Tipus PAU

2Tipus PAU — Un punt on el camp s’anul·la

Dues masses puntuals estan fixes sobre l’eix xx:

  • M1=1,60⋅1015 kgM_1=1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}, a x=0x=0.
  • M2=4,00⋅1014 kgM_2=4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}, a x=1,80⋅104 mx=1,80\cdot10^4\ \text{m}.

a) [1,25 punts]

Calcula el camp resultant al punt de coordenada x=6,00⋅103 mx=6,00\cdot10^3\ \text{m}, amb el seu mòdul, direcció i sentit. Calcula també la força sobre una massa de prova de 12,0 kg12,0\ \text{kg} situada en aquest punt.

b) [1,25 punts]

Dedueix i calcula la posició del punt de camp nul. Si en resoldre la igualtat de mòduls apareixen dues arrels algebraiques, calcula-les i justifica quina és vàlida. Explica també per què el camp no es pot anul·lar a l’exterior del segment entre les masses.

Mostra la solució
  1. a
    Prenem +x+x cap a la dreta. Les distàncies des del punt a les masses són:
r1=6,00⋅103 m, r_1=6,00\cdot10^3\ \text{m},
r2=1,80⋅104 m−6,00⋅103 m=1,20⋅104 m. r_2=1,80\cdot10^4\ \text{m}-6,00\cdot10^3\ \text{m} =1,20\cdot10^4\ \text{m}.

El primer camp apunta cap a l’esquerra i el segon cap a la dreta:

g1x=−(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(1,60⋅1015 kg)(6,00⋅103 m)2=−2,964⋅10−3 N/kg \begin{aligned} g_{1x}&=-\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}) }{ (6,00\cdot10^3\ \text{m})^2 }\\ &=-2,964\cdot10^{-3}\ \text{N/kg} \end{aligned}
g2x=+(6,67⋅10−11 N⋅m2/kg2)(4,00⋅1014 kg)(1,20⋅104 m)2=+1,853⋅10−4 N/kg. \begin{aligned} g_{2x}&=+\frac{ (6,67\cdot10^{-11}\ \text{N·m}^2/\text{kg}^2) (4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}) }{ (1,20\cdot10^4\ \text{m})^2 }\\ &=+1,853\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}. \end{aligned}

Pel principi de superposició:

gx=g1x+g2x=−2,964⋅10−3 N/kg+1,853⋅10−4 N/kg=−2,78⋅10−3 N/kg. \begin{aligned} g_x&=g_{1x}+g_{2x}\\ &=-2,964\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}+1,853\cdot10^{-4}\ \text{N/kg}\\ &=\boxed{-2,78\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}}. \end{aligned}

El mòdul és 2,78⋅10−3 N/kg2,78\cdot10^{-3}\ \text{N/kg}, la direcció és l’eix xx i el sentit és cap a l’esquerra.

La força és:

Fx=mgx=(12,0 kg)(−2,779⋅10−3 N/kg)=−3,34⋅10−2 N. \begin{aligned} F_x&=mg_x\\ &=(12,0\ \text{kg})(-2,779\cdot10^{-3}\ \text{N/kg})\\ &=\boxed{-3,34\cdot10^{-2}\ \text{N}}. \end{aligned}

També apunta cap a l’esquerra.

  1. b
    Entre les masses, els camps s’oposen. Si xx és la distància a M1M_1 i dd la separació, la condició de camp nul és:
GM1x2=GM2(d−x)2. \frac{GM_1}{x^2}=\frac{GM_2}{(d-x)^2}.

Aquesta igualtat també es pot obtenir igualant les forces sobre una mateixa massa de prova:

GmM1x2=GmM2(d−x)2. \frac{GmM_1}{x^2}=\frac{GmM_2}{(d-x)^2}.

Simplificant i reorganitzant:

(d−xx)2=M2M1. \left(\frac{d-x}{x}\right)^2=\frac{M_2}{M_1}.

Si mantenim les dues arrels algebraiques:

d−xx=±M2M1⟹x=d1±M2/M1. \frac{d-x}{x}=\pm\sqrt{\frac{M_2}{M_1}} \quad\Longrightarrow\quad x=\frac{d}{1\pm\sqrt{M_2/M_1}}.

El factor de masses val:

M2M1=4,00⋅1014 kg1,60⋅1015 kg=0,500. \sqrt{\frac{M_2}{M_1}} = \sqrt{\frac{4,00\cdot10^{14}\ \text{kg}} {1,60\cdot10^{15}\ \text{kg}}} =0,500.

Les dues arrels són:

x+=1,80⋅104 m1+0,500=1,20⋅104 m, x_+= \frac{1,80\cdot10^4\ \text{m}}{1+0,500} =\boxed{1,20\cdot10^4\ \text{m}},
x−=1,80⋅104 m1−0,500=3,60⋅104 m. x_-= \frac{1,80\cdot10^4\ \text{m}}{1-0,500} =\boxed{3,60\cdot10^4\ \text{m}}.

La vàlida és x=1,20⋅104 mx=1,20\cdot10^4\ \text{m}, perquè és entre les masses i allà els camps tenen sentits oposats.

Esquema de sentits:

Entre les masses:
M₁ ●────────────P────────● M₂
                ← g₁  g₂ →

A la dreta de totes dues:
M₁ ●────────────────────● M₂────────● Q
                                    ← g₁
                                    ← g₂

L’arrel x=3,60⋅104 mx=3,60\cdot10^4\ \text{m} és a la dreta de totes dues masses. Allà els mòduls són iguals, però els vectors apunten tots dos cap a l’esquerra: se sumen, no s’anul·len.

A l’esquerra de totes dues masses, els dos camps apunten cap a la dreta. Per tant, tampoc no hi pot haver camp nul.

Comprovació: el punt vàlid és a 1,20⋅104 m1,20\cdot10^4\ \text{m} de la massa gran i a 6,00⋅103 m6,00\cdot10^3\ \text{m} de la petita. La massa gran és quatre vegades més gran i queda el doble de lluny: el quadrat de la distància compensa la diferència de masses.

Parany: una solució de la igualtat de mòduls no és necessàriament una solució de la condició vectorial g⃗res=0⃗\vec g_{\mathrm{res}}=\vec 0.

Pauta orientativa — 2,5 punts

Apartat Pas valorat Punts
a) Distàncies i sentits correctes 0,25
Expressió, substitució i valor del primer camp 0,25
Expressió, substitució i valor del segon camp 0,25
Superposició, resultat i interpretació del vector 0,25
Expressió, substitució i resultat de la força 0,25
b) Igualtat de camps o forces, justificada pels sentits 0,25
Simplificació i equació de distàncies 0,25
Obtenció algebraica de les dues branques 0,25
Substitució i càlcul de les dues arrels 0,25
Selecció de l’arrel vàlida i justificació de l’exclusió exterior 0,25